PROFANADORS DE TOMBES

Hi ha massa morts als quals fa temps ningú no visita, ni els netegen el nínxol ni encenen espelmes o els porten flors. Els Mossos d’Esquadra investiguen més de 160 profanacions de tombes que els últims mesos s'han produït al cementiri de Montjuïc de Barcelona. El saqueig per robar joies i or dels difunts podria ser molt més gran. Alguns treballadors del cementiri han assegurat de manera extraoficial a La Vanguardia que la xifra de nínxols violentats podria superar els 300, encara que el director de Cementiris, Miquel Trepat, nega aquesta última dada.

Estremeix només pensar que algú sigui capaç de trencar la llosa que protegeix un nínxol per remoure entre restes humanes a la recerca de joies i peces dentals d'or. Però el robatori és l'únic mòbil que justifica una onada de profanacions tal que va provocar que el 3 de juliol passat un membre de l'equip jurídic de l'empresa pública gestora dels cementiris presentés una denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sants. Montjuïc. El responsable va prestar declaració i va xifrar el nombre d'assalts en 160. Des de l'inici de l'onada de profanacions, que els responsables del cementiri situen entre el maig i el juliol, la policia catalana, en coordinació amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha realitzat dos dispositius nocturns conjunts per intentar trobar els assaltants in fraganti. Les patrulles de seguretat ciutadana de Sants circulen sovint per l'exterior i l'interior del cementiri, atents a qualsevol moviment sospitós.

Actualment, pràcticament ningú no enterra els seus éssers estimats amb peces de valor. Donar sepultura als morts amb les seves joies ha quedat reduït a poques cultures, com la gitana, que sí que manté la tradició. Ni un sol dels molts panteons de famílies gitanes que hi ha a Montjuïc ha estat violentat, asseguren les mateixes fonts. Els profanats són majoritàriament antics i sense làpida. 

Sembla que en aquest país no hi ha manera de respectar ni els morts, sigui a cementiris o a les cunetes. Un país que no sap respectar els seus morts no es mereix gens de respecte. Respectar o fer guardar respecte, que la culpa no sempre serà de l'altre. 

A Sabadell els profanadors de tombes són la Funerària Torra, amb la connivència de l'Ajuntament.: "Sepultures a 99. Sona a l'eslògan d'una nova oportunitat de negoci dels basars de la ciutat, però la llegenda no té res a veure amb les tendències de mercat, sinó que il·lustra una problemàtica que traspassa la frontera del material sensible per a moltes famílies de Sabadell. El nom representa un grup de ciutadans que s'han organitzat contra la decisió unilateral del consistori de reduir a 50 anys les concessions de nínxols, originalment contemplades a 99 anys, com recorden els seus portaveus apel·lant a l'àmplia jurisprudència". Des del 2009, l'ajuntament té cedida la gestió del cementiri municipal a la funerària Torra, que està contactant amb els afectats per instar-los a renovar la concessió perquè han superat els 50 anys. La controvèrsia sorgeix quan part de les famílies interpel·lades al·leguen que l'atorgament que al seu dia es va signar era amb caràcter de "perpetuïtat, cosa que comporta un període de 99 anys". Però la pela és la pela, i el que hi ha és un afany recaptatori evident darrere de tot això; el consistori s'aprofita de la bona fe i la ingenuïtat de gent gran, gent humil. 

Renovar la concessió d'un nínxol 50 anys més s'en va als mil euros. Una aberració més a afegir a l'obscè negoci de la mort de les funeràries, que impunement roben als vius i als morts. Legalment, això sí, però no sempre la legalitat és justa i menys encara honesta.