Durant la seva estada a Santander i enmig d'una trobada amb mitjans de comunicació a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), Josep Borrell, l'alt representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors, va fer una breu aparició a TVE, a la que ha parlat de l'objectiu d'explorar camins per buscar la pau en relació amb la guerra d'Ucraïna i també ha volgut expressar l'orgull que sent que "les nostres dones" estiguin "aprenent a jugar a futbol tan bé com els homes".
I li ha caigut la del pop per dir una obvietat. Per començar, quants dels que han criticat per aquestes paraules, segueixen des de fa temps el futbol femení, perquè si ho fessin sabrien que el futbol femení ha començat a evolucionar en els darrers cinc anys, perquè abans - per exemple - la portera era un sac de patates que no es llençava, sinó que es deixava caure i ara tenim Cata Coll o altres d'un gran nivell. Passa el mateix amb les jugadores amb una evolució brutal fins a explotar a una Aitana, Alexia o altres més d'un gran nivell.
Aquí caldria agrair a la directiva del justament injuriat Bertomeu l'esforç per elevar el Barcelona femení al nivell actual. Veure el Barça femení és un plaer, perquè practiquen un futbol net, i no només elles, qualsevol equip de la lliga espanyola. Al futbol femení gairebé no hi ha faltes, simplement perquè elles practiquen una cosa que els homes han oblidat: jugar a futbol. Potser perquè el futbol femení el juguen dones i el masculí, nens malcriats. Quants jugadors són capaços de portar la pilota enganxada a la bota com ho fa Aitana Bonmatí?, pocs, o la col·locació d'Irene Paredes, i després hi ha l'última joia, Cata Coll, no se li ha donat tota la importància que ella té en la victòria d'Espanya al Mundial d'Austràlia, a l'últim minut en un córner contra Espanya va sortir decidida i va atrapar la pilota, es va tirar a terra i la va retenir uns segons, fins que l'àrbitre nord-americana va xiular el final, en una jugada que amb una altra portera podia haver acabat amb Espanya encaixant un gol. Es prega als 'ofendiditos' i 'ofendiditas' que deixin tranquil Josep Borrell, per una vegada ha dit una obvietat òbvia.