Als anys seixanta, quan el turisme era un gran invent, aquí, a Sòria oa Comala. en alguns casos avui suposa un llast. Però tot pot quedar solucionat, perquè la desmassificació del turisme a ciutats com Barcelona arribarà per dues vies: d'una banda, els lladres de guant blanc, faran fora els turistes abillats amb rellotges de 200.000 euros; i de l'altra, la calor farà fora la resta de personal, als quals només els arriba per mirar l'hora al mòbil. No queda gaire perquè el juliol i l'agost deixin de ser considerats mesos de vacances. Les altes temperatures, in crescendo any rere any, els fa insuportables als països mediterranis. El clima no és bo. És pesat. “En pocs anys, juliol i agost deixaran de ser mesos de vacances i els dedicarem a suportar les catastròfiques temperatures com puguem, de la feina a casa i viceversa, i els que s'ho puguin pagar, emigraran temporalment al nord. La indústria turística es pot anar preparant”. És l'avís de @DucMantua. Una desestacionalització més gran del turisme és a prop. El problema d'aquest retoc del calendari laboral és que implica un replantejament també de l'escolar, per desestacionalitzar igualment les vacances. Plantejar-se, potser, que dels dos mesos i mig festius a l'estiu una part –un més?– es mogui a temps més amables. Amb totes les mesures perquè els alumnes superin la calor. S'haurien de condicionar les aules i ja se sap que a mesura que augmenta el parc d'aires condicionats, incrementen els gasos amb efecte d'hivernacle. És la retroalimentació que apunta @darioadanti.

Tenia el malhumorat de Fernan Gómez una obra de teatre de nom, 'las bicicletas son para el verano', un títol molt poètic però actualment inadequat, llevat que surtis de nit i en una bicicleta elèctrica com un cordovès que conec. En tot cas, és clar que l'estiu ja no és per a les bicicletes ni per a les vacances.