Homes verds de cos esmirriat, amb gran cervell, ulls d'enormes pupil·les, nassos retallats per un cirurgià plàstic al qual se li'n va anar la mà, i orelles punxegudes o en forma de trompeta: els marcians! Uns serien entranyables, com l'ET de Steven Spielberg. Altres, criminals, com els de Mars attacks!, de Tim Burton, disposats a liquidar tots els terrícoles, inclòs el president dels EUA Els marcians viuen a l'imaginari popular, ia la literatura, el cinema i els programes televisius dedicats a allò paranormal. Però es resisteixen a mostrar-se al carrer. I potser són a punt de ser apuntalats per la comunitat científica. Ho explica Llàtzer Moix a la vanguardia.

Una de les notícies més esperades de l'estiu ha estat l?informe de la NASA sobre els UAP. És a dir, sobre els unidentified aerial phenomena, en castellà FANI (fenòmens atmosfèrics no identificats o fenòmens anòmals no identificats). És la primera vegada que la NASA elabora un informe sobre aquesta matèria. Ho fa, a més, seguint una metodologia científica, per dissipar idees conspiratives sobre la vida extraterrestre, els marcians i les seves visites d'amagatotis al nostre planeta. Noble propòsit, sens dubte, perquè la possible existència de vida intel·ligent més enllà de la Terra ha aterrit molts congèneres. (Si bé a d'altres els semblava una bona notícia l'existència d'aquest tipus de vida, encara que fos a anys llum d'aquí).

L'informe, segons s'ha anticipat, no aconsegueix demostrar l'existència d'extraterrestres. Dels 800 UAP analitzats, usant les últimes tecnologies per entendre esdeveniments atmosfèrics abans indesxifrables, només d'un 2% a un 5% segueixen sense explicació. La NASA no és concloent ni descarta l'existència de vida exterior, encara que les possibilitats es redueixen. Els conspiranoics continuaran elucubrant sobre els marcians. Però aquest informe certifica la mort d'un dels mites més estimats pel món filo marcià: l'ovni (objecte volant no identificat), en anglès UFO ( unidentified flying object).

La substitució d'ovni per UAP, a l'estudi de la NASA, reflecteix una nova sensibilitat, una altra aproximació al tema, que ja no s'identifica amb l'albirament de plats volants, sinó amb fenòmens atmosfèrics infreqüents: reflexos lumínics, il·lusions òptiques i altres. És lògic, perquè avui seguim sense haver capturat un platet d'aquests, però sabem que el cel està ple de satèl·lits, globus, drones i un ampli assortiment d'escombraries espacials de fabricació humana. Per citar-ne només dos exemples: des que la NASA està activa s'han llançat a l'espai més de 6.000 coets; i, ara, Google posarà en òrbita centenars de satèl·lits més per donar internet a tota la Terra i, de passada, lucrar-se una mica més. Tots aquests artefactes són cosa d'humans, no marcians.

Aquí pot ser la clau del gir de la NASA: al factor humà. Perquè quin sentit té continuar preocupant-se pels extraterrestres com una potencial amenaça exterior, quan el nostre planeta ja està amenaçat per pràctiques interiors insostenibles que ens acosten al punt de no retorn de la crisi climàtica? Des que el 1947 es va desfermar als EUA la febre dels platets volants, hem aixecat els ulls al cel a la recerca de senyals exteriors. De la mateixa manera que cada estiu s'escobreix la superfície del llac Ness, per si el seu monstre treu el cap. A la cúpula celeste i als avencs lacustres s'amagaven, pel que sembla, perills sense conte. Però ara aquestes amenaces incertes han estat escombrades per una realitat aclaparadora: onades de calor, tifons, incendis voraços, nivells oceànics a l'alça, etcètera. Seria propi d'incauts seguir prioritzant l'atenció a perills exteriors quan abunden tant els terrestres i és a la nostra mà contenir-los.

Els amants de les teories conspiratives no voldran entonar el rèquiem per l'ovni, que la ciència ja taral·leja. Tot i que sempre els quedaran els FANI. Encara que si googlegen aquest acrònim a internet, els adverteixo que el primer que se'ls apareixerà no és un marcià, sinó Estefania Fani Carbajo, senyora de físic opulent i libido desbocada, que va guanyar fama televisiva el 2020 en anar al programa L'illa de les temptacions i caure en unes quantes. Un altre fenomen paranormal? Doncs aquest potser sí. O si li ho preginten a IDA, segur que la culpa es de Sánchez i els independentistes, clar que IDA rima amb abduïda, a veure si IDA será un FANI. Una mica marciana si que és en les seves idees.