Els arguments que escolto insignes juristes defensant la inconstitucionalitat de l'amnistia em semblen massa simplistes i sense fonamentació jurídic constitucional - José Antonio Martín Pallín, a el diario.es, analitza tots els pros i contres d'una amnistia, i crec encerta en el seu anàlisi, cal saber llegir entre línies i tenir amplitud de mires per valorar-lo en la seva justa mesura. Com sosté Pallín, L'amnistia: és constitucional, és democràtica i és necessària.

"El debat acadèmic i jurídic sobre la constitucionalitat de l'amnistia sempre s'ha vist enterbolit per les repercussions polítiques sobre la qüestió catalana. La naturalesa jurídica de l'amnistia ha estat objecte d'una enfrontada discussió doctrinal que resol, amb profunditat i encert, la tesi doctoral d'Enrique Linde Paniagua ('Amnistia i indult a Espanya') on arriba a la conclusió que l'amnistia no entra a l'àmbit de la clemència, sinó de les decisions polítiques.

L'assimilació de l'amnistia i de l'indult com a institucions integrants del dret de gràcia és una reminiscència dels règims absolutistes que es va reproduir al nostre país durant la dictadura franquista. Segons la tesi doctoral esmentada, Franco va concedir durant el seu mandat fins a set amnisties. A la nostra llarga trajectòria històrico-constitucional (1812-1978), que lamentablement ha estat plena de convulsions, cops, pronunciaments i assonades, l'amnistia s'ha utilitzat reiteradament com a instrument per assolir “la tranquil·litat pública”, segons exposa l'autor esmentat.

La Constitució de 1876 va concedir al Rei la facultat d'atorgar indults d'acord amb les lleis. Les anomenades Lleis Fonamentals de Bravo Murillo de 1852 atorgaven al Rei la possibilitat de concedir amnisties, però sempre amb el caràcter de llei. Un avantprojecte de Constitució de 1929, a l'article 63, exigia que les amnisties, necessàriament, s'han de promulgar com una llei general, de la mateixa manera que els codis o qualsevol altre projecte de llei.

Els arguments que escolto insignes juristes defensant la inconstitucionalitat de l'amnistia em semblen massa simplistes i sense fonamentació jurídic constitucional. Una de les tesis sosté que la Constitució, en prohibir els indults generals, també suprimeix l?amnistia. L'antítesi és igual de simple: si els constituents van suprimir els indults generals, per què no van aprofitar també per abolir l'amnistia?

També s'argumenta que el Codi Penal del 1995, en regular les causes d'extinció de la responsabilitat criminal, només inclou l'indult i no fa menció a l'amnistia. La rèplica és molt senzilla: l?indult deixa intactes els antecedents penals, mentre que l?amnistia els esborra. D'altra banda, l'article 666.4 de la Llei d'Enjudiciament criminal vigent considera com a articles de pronunciament previ o qüestions prèvies la concurrència de l'amnistia, que obliga al sobreseïment lliure, és a dir, a dictar una sentència absolutòria que no deixa rastre del fet delictiu .

L'últim argument que he llegit en contra de la constitucionalitat de l'amnistia em sembla un destí absolut. Un catedràtic de Dret Constitucional considera que l'amnistia atenta contra el principi de divisió de poders perquè impedeix jutjar i fer executar allò jutjat en la seva integritat. Els mateixos efectes produeixen l'indult i les rebaixes de les penes per beneficis penitenciaris, sense que ningú no se l'hagi acudit sostenir que són inconstitucionals.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional avala la pervivència de l'amnistia amb posterioritat a la vigència de la Constitució. La llei d'Amnistia del 1977 va deixar sense efecte els acomiadaments, sancions, limitacions o suspensions dels drets actius o passius dels treballadors, establint indemnitzacions a càrrec de l'Estat. Tot i això, algunes Magistratures de Treball van declarar prescrites les reclamacions presentades després d'un any de la data de la llei d'Amnistia. A causa de les pressions dels sindicats, la Llei 1/1984, del 9 de gener (set anys després), va afegir un nou article a la Llei 46/1977, del 15 d'octubre (Llei d'Amnistia). En el text estableix que el reconeixement dels drets consagrats en aquesta Llei serà imprescriptible. En definitiva, és una amnistia acordada amb posterioritat a la vigència de la Constitució.

Algunes Magistratures de Treball van plantejar qüestions d'inconstitucionalitat que van ser abordades conjuntament pel Ple del Tribunal Constitucional i van donar lloc a la sentència del TC 147/1986, el 25 de novembre. Entenien que la Llei de 1984 vulnerava els articles següents de la Constitució: 9.3 (seguretat jurídica); 25.1 (principi de legalitat); 62.i (reserva del dret de gràcia al Rei), i 118 (obligació d'executar les resolucions judicials fermes). També feien referència a la prohibició dels indults generals.

El Tribunal Constitucional, una vegada sotmesa la llei a la seva revisió de constitucionalitat, va reconèixer a la sentència de 25 de novembre de 1986 que la qüestió és complexa, per la qual cosa, aprofundir-hi seria de difícil comprensió, fins i tot per a lectors amb coneixements jurídics. Al meu entendre, hi ha passatges de la sentència en què es confirma la notòria diferència entre l'amnistia i l'indult. Diu el Tribunal Constitucional: “És erroni raonar sobre l'indult i l'amnistia com a figures la diferència de les quals és merament quantitativa, ja que es troben entre si en una relació de diferenciació qualitativa”. Per si hi havia cap dubte, afegeix: “És el legislador qui pot precisar el règim jurídic i determinar si la norma té el caràcter d'una amnistia o no”. I conclou: "L´extensió dels efectes de l´amnistia al´any 1984 no vulnera les competències del rei en matèria d´exercici del dret de gràcia". Evidentment, la sentència declara inconstitucional la llei perquè afecta relacions laborals privades, però no descarta la concessió d'una amnistia que impliqui un judici crític sobre tota una etapa històrica.

Una altra sentència del Tribunal Constitucional de 8 de juny de 2017 confirma en certa manera el que ja he exposat, en declarar inconstitucional el Decret llei pel qual es va aprovar l'indult fiscal (també conegut com a amnistia fiscal), ja que no era la norma adequada i, en certa manera, va legitimar el frau fiscal. Assenyala la sentència que quan la Constitució autoritza l'establiment de prestacions patrimonials de caràcter públic no ho fa de qualsevol manera, sinó «d'acord amb la llei» (art. 31.3 CE). Amb aquesta previsió, el text constitucional consagra el principi de reserva de llei. És a dir, no té res a veure amb un indult que exclusivament s'atorga per decret llei.

La possibilitat del poder legislatiu per proposar lleis d'amnistia no xoca amb cap article de la Constitució que les prohibeixi expressament. Un cop dit això, reconec que la complexitat política de la seva concessió s'ha vist aguditzada pels ajustats resultats electorals i per l'endèmic enquistament de les pretensions dels polítics independentistes catalans. Crec que hi ha espai per al diàleg sense condicionaments previs a la investidura, però amb el compromís d'abordar la qüestió un cop estigui conformat el Govern de coalició. Soc conscient que, segons les dades que donen els secrets de les enquestes, hi ha votants del PSOE i de Sumar que s'oposen a aquesta mesura. Se'ls pot explicar racionalment quins són els motius que l'aconsellen.

No es tracta d'amnistiar exclusivament els 11 condemnats per la sentència del procés, sinó d'afrontar una realitat que ignora la gran majoria dels ciutadans espanyols. En aquests moments hi ha multitud de causes penals contra alcaldes, regidors, ciutadans que van participar en els incidents de l'1 d'octubre, persones que van tallar carreteres, i també contra components dels cossos i les forces de seguretat que van intervenir en aquests successos.

Una llei d'amnistia que abastés tots aquests procediments judicials i els portés a resolucions absolutòries esborraria les conseqüències penals del que havia passat. Junts i ERC han posat sobre la taula la concessió d'una amnistia i fins i tot un referèndum d'autodeterminació. Descarto aquesta segona petició. Tot i això, em sembla oportú que els partits polítics, que segons la Constitució han de tenir una estructura i funcionament democràtic, convoquin una consulta oberta a les bases per sondejar quines són les possibilitats per aprovar una llei d'amnistia. La constatació de l'existència d'un suport suficient seria un signe de maduresa democràtica que ens portaria a solucionar les tensions del present i obrir grans possibilitats de futur. La referència de la Constitució a les nacionalitats i l'àmplia competència que es concedeix a les autonomies ens aboca, segons una gran part de la ciència política, a configurar un futur Estat federal".