NAJAT I ANTONI PARLEN CLAR I CATALÀ

Najat El Hachmi parla, i parla clar. Contra el racisme institucional i institucionalitzat que posa barreres materials i simbòliques a la possibilitat d'accedir a una vida digna i el respecte dels drets que tenen totes les persones, vinguin d'on vinguin. Però també contra el que ella anomena amb gran encert “la internacional misògina”, posicionada contra tota mena de patriarcat, sigui quina sigui la ideologia o la religió que ho imposi. Des de la consciència feminista, tampoc estalvia crítiques a les trampes d'un alliberament fals que ens condemna a la recerca d'una perfecció impossible, i que ens torna a atrapar les dones quan pensàvem que ja gairebé teníem la igualtat a l'abast... les estalvia, és clar, contra la pelegrina idea que els homes poden ser dones només de dir-ho, per més que ara els empari una llei, i amb les tràgiques conseqüències que això té per a nenes i nens.

També parla clar Antoni Puigverd, sobre la llei trans i el moviment 'queer', però que a ell no el critiquen com a Najat, potser perquè és home i indígena català.

"Una de les aportacions xocants de la llei trans, aprovada el març passat, és la de permetre el pas tan decisiu com la transició a adolescents de 16 anys, anul·lant de facto la tutela dels pares. En ignorar el malestar adolescent, que tots recordem, la llei demostra anar més enllà del suport a les persones trans, minoria que, com totes, ha de ser protegida.


La llei s'acosta a les tesis de Judith Butler, que argumenta que la diferència de gènere és una mala herència cultural, una invenció repressiva; i que els patrons dhome i dona han de ser reemplaçats per la indiferència de gènere, que encaixaria amb letapa primigènia de la humanitat.

L'èxit de la teoria queer coincideix amb l'apogeu d'un animalisme que va molt més enllà de la necessitat de protegir els animals del patiment. Peter Singer sosté que alguns animals (determinats mamífers) tenen la condició de persona, mentre nega aquesta condició a diversos grups humans: els nadons considerats inviables; o els ancians i malalts que han perdut la consciència.


Caigudes del cel acadèmic, aquestes ètiques s'imposen com a dogmes. Una fetua, un anatema es projecta sobre qui s'atreveix a qüestionar-les. Està passant a l'escriptora J.K. Rowling. L'opinió pública és plena d'inquisidors. El silenci forçat deixa el camp lliure a l'extrema dreta, que escarneix sense por de les minories. D'aquesta manera, es fabrica la polarització.

M'atreveixo a dir que el magnetisme cultural de Butler i Singer prové de la narrativa bíblica implícita a les seves teories. Reflexionant sobre Marx, Freud i Lévi-Strauss a Nostàlgia de l'Absolut (Siruela), George Steiner explica que aquests intel·lectuals jueus laics construeixen les seves teories sobre el substrat narratiu de la Bíblia: el paradís perdut de l'Edèn, el messianisme i l'ideal de la Terra Promesa, principalment.


Si Freud obria una finestra a la vida humana alliberada de la repressió, si la dialèctica de Marx assegurava una vida justa i salvífica a la terra per a tota la humanitat, si Lévi-Strauss idealitzava l'Edèn perdut, també Butler assegura un retorn alliberador als orígens de la humanitat, si la societat trenca les cadenes dels gèneres; mentre que Singer incorpora les espècies animals a la narrativa del Poble Escollit.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Creo que llevamos una empanada mental de tres pares, pero todos. Los viejos porque quieren ser siempre jóvenes; los padres, porque quieren ser amigos de sus hijos y no padres; los adolescentes, porque quieren representar más años, los críos, porque se erigen en mayores de edad, y al final pocos saben estar en su lugar, en su espacio/tiempo.
    No sé cómo puede una ley delegar la responsabilidad de cambio de sexo a un menor de edad, cuando por el hecho de serlo le impiden sacarse el carnet de conducir.
    No lo entiendo.
    Cuando uno sea mayor de edad, se cambie lo que quiera, pero un menor está siempre bajo influencias externas.
    Así nos va, que es el mismo estado, cuando le interesa, el que da permiso a votar a mayores de 16 años, eso sólo cuando interesa, no fastidiemos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb tot això del tema LGTBI, gènere, i transgénere, queer, hi ha molta demagògia i poc enteniment.

      Salut.

      Elimina
  2. No ho sé. Jo estic arribant a la conclusió que tot aquest descontrol de drets, legislacions i remenaments amb els diferents "formats de gènere, sexe o pirula" ja té més a veure en que els que legislen volen fer-se el guai i progre, que a necessitats reals de la societat. Si seguim així, no trigarem a arribar que el Sr. Pepito vulgui casar-se amb la seva gossa que per descomptat, haurà de tenir el seu DNI, passaport i perquè no?, fins i tot, una partida de baptisme.
    Home!, com déu mana.

    Per cert: Huston tenim un problema!
    La fotografia de l'esquerra envaeix la columna de text de la dreta i tapa part d'aquest text.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Foto ben alineada. Pensa que un gos és un animal sintiente, y jo un animal sindiente.
      Salut.

      Elimina
    2. Jejeje...un, avisa, perquè no saps mai si és un problema del navegador i Fulano ho veu i Mengano no. I Marrano, no diu res.

      Elimina
    3. És cosa d'aquesta plantilla has de centrar la foto mida gran.

      Elimina
  3. En el fondo es muy sencillo, que cada uno haga lo que le venga en gana pero debe saber que sus actos conllevan una responsabilidad.
    Lo de los niños es una infamia, para mi es un atentado al sentido común, un chaval de 16 años puede condenarse de por vida por una moda inducida directamente por la administración, someterse a una cirugía que le dejara huellas imborrables porque cuando tiene 16 años y una empanada mental brutal se le ocurre cambiar de sexo y los padres no podemos decir nada, solo callar y seguir pagando la fiesta.
    Cuando uno toma decisiones de mayores las toma para todo, no para una parte y si mi hijo decide cambiarse de sexo porque ya es mayor para tomar sus decisiones yo debiera tener el derecho a no seguir "pagándole" la fiestas, ya somos todos mayores. Mientras el estado paga el cambio de sexo los ciudadanos debemos seguir pagando la odontología , manda huevos.
    El otro día comentaba con unos amigos el caso de una figura política que nació hombre, luego dijo que era mujer y ahora dice que es mujer pero lesbiana, les decía yo que para mi es "un listo".
    Es todo un auténtico despropósito pensado para, a falta de mejores ideas para mejorar la vida de todos, captar votos y los que como yo no seguimos esta línea de pensamiento somos perseguidos y señalados, cosa que me causa un profundo malestar. Homosexuales han existido siempre y seguirán existiendo, en la Naturaleza hay animales que nacen hermafroditas, no se trata de perseguirlos, ni de acosarlos, simplemente respetar al personal, pero la inmensa mayoría somos hombre o mujer, nuestra reproducción viene condicionada por esto, un sexo se compagina con el otro y cada uno tiene unas virtudes y unos defectos, no somos iguales ni falta que hace, lo único que es necesario es que desde la igualdad de oportunidades nos complementemos, sigo yo.
    También hay que cambiar lo de los delitos de menores, porque un "jambo" de diecisiete años más alto que un castillo y con 80 kgs que viola a una mujer sale impune, si los delitos son de adulto las penas en consonancia, creo yo.
    Un saludo.

    ResponElimina
  4. En todo este tema habría que volver un poco al sentido común. Un niño de 16 años no puede así por qué si cambiarse de sexo, con o sin consentimiento paterno. En cambio, los delitos cometidos por menores se tienen que revisar, delito de adulto, condena de adulto, este sería el lema.

    Saludos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada