Najat El Hachmi parla, i parla clar. Contra el racisme institucional i institucionalitzat que posa barreres materials i simbòliques a la possibilitat d'accedir a una vida digna i el respecte dels drets que tenen totes les persones, vinguin d'on vinguin. Però també contra el que ella anomena amb gran encert “la internacional misògina”, posicionada contra tota mena de patriarcat, sigui quina sigui la ideologia o la religió que ho imposi. Des de la consciència feminista, tampoc estalvia crítiques a les trampes d'un alliberament fals que ens condemna a la recerca d'una perfecció impossible, i que ens torna a atrapar les dones quan pensàvem que ja gairebé teníem la igualtat a l'abast... les estalvia, és clar, contra la pelegrina idea que els homes poden ser dones només de dir-ho, per més que ara els empari una llei, i amb les tràgiques conseqüències que això té per a nenes i nens.
També parla clar Antoni Puigverd, sobre la llei trans i el moviment 'queer', però que a ell no el critiquen com a Najat, potser perquè és home i indígena català.
"Una de les aportacions xocants de la llei trans, aprovada el març passat, és la de permetre el pas tan decisiu com la transició a adolescents de 16 anys, anul·lant de facto la tutela dels pares. En ignorar el malestar adolescent, que tots recordem, la llei demostra anar més enllà del suport a les persones trans, minoria que, com totes, ha de ser protegida.
La llei s'acosta a les tesis de Judith Butler, que argumenta que la diferència de gènere és una mala herència cultural, una invenció repressiva; i que els patrons dhome i dona han de ser reemplaçats per la indiferència de gènere, que encaixaria amb letapa primigènia de la humanitat.
L'èxit de la teoria queer coincideix amb l'apogeu d'un animalisme que va molt més enllà de la necessitat de protegir els animals del patiment. Peter Singer sosté que alguns animals (determinats mamífers) tenen la condició de persona, mentre nega aquesta condició a diversos grups humans: els nadons considerats inviables; o els ancians i malalts que han perdut la consciència.
Caigudes del cel acadèmic, aquestes ètiques s'imposen com a dogmes. Una fetua, un anatema es projecta sobre qui s'atreveix a qüestionar-les. Està passant a l'escriptora J.K. Rowling. L'opinió pública és plena d'inquisidors. El silenci forçat deixa el camp lliure a l'extrema dreta, que escarneix sense por de les minories. D'aquesta manera, es fabrica la polarització.
M'atreveixo a dir que el magnetisme cultural de Butler i Singer prové de la narrativa bíblica implícita a les seves teories. Reflexionant sobre Marx, Freud i Lévi-Strauss a Nostàlgia de l'Absolut (Siruela), George Steiner explica que aquests intel·lectuals jueus laics construeixen les seves teories sobre el substrat narratiu de la Bíblia: el paradís perdut de l'Edèn, el messianisme i l'ideal de la Terra Promesa, principalment.
Si Freud obria una finestra a la vida humana alliberada de la repressió, si la dialèctica de Marx assegurava una vida justa i salvífica a la terra per a tota la humanitat, si Lévi-Strauss idealitzava l'Edèn perdut, també Butler assegura un retorn alliberador als orígens de la humanitat, si la societat trenca les cadenes dels gèneres; mentre que Singer incorpora les espècies animals a la narrativa del Poble Escollit.
