PEBROTS I PERIODISME

El discurs explosiu de ­Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, actua com un moviment sísmic que reajusta la realitat. D’una banda, la realitat mediàtica, que l’havia donat prematurament per dimitit. De l’altra, la realitat social, que, mal que ens pesi, no avança de manera uniforme i no sempre preveu que qui té privilegis obscens, farà el que sigui necessari –fer-se el màrtir, comprar lleialtats, instrumentalitzar les pròpies filles– per conservar-los. Els pebrots agafats a dues mans a la llotja de l’estadi de Sydney marquen la moral de la seqüència. 

Una seqüència que, per avançar, hauria de bifurcar-se a partir d’ara. El que anomenem societat continuarà comprovant, amb indignació i incredulitat, la pervivència d’un sentiment casernari de la vida. Les manifestacions de repulsa, argumentades o no, contra Rubiales es multiplicaran i exerciran la pressió que, en tants altres àmbits, intenten canviar el món. I al periodisme li toca explicar aquests estats d’ànim transformadors. 

Però, a més a més, necessitem saber què passa sense conformar-nos amb omertàs gremials o intercanvi de comunicats que castren la recerca d’unes veritats complexes i contradictòries. Ja va passar quan les jugadores van exigir la dimissió de Jorge Vilda. I ha tornat a passar.  El relat de la campiona del món Jenni Hermoso no pot ser un destil·lat protegit per intermediaris i seguicis. I l’estrèpit reactiu no hauria de substituir l’explicació dels fets a canvi d’imposar la vehemència de l’opinió i dels sermons (com si fos un succedani, moralment superior, de sensacionalisme). 

Rubiales ens ha estalviat feina demostrant quina mena de dirigent és i amb quins còmplices –governs, mitjans, clubs– ha comptat per mantenir-se en el càrrec.  Però si permetem que l’afirmació de Rubiales segons la qual aquest escàndol no busca ni la veritat ni la justícia sigui remotament plausible, serem devorats pel magnetisme pervers de les trinxeres, per l’espiral de la indignació i per interessos que detesten tant la justícia com la veritat.  

El periodisme no pot limitar-se només a acompanyar i amplificar el terratrèmol social. Si més no, el periodisme com l’entenia Milan Kundera: “El poder del periodista no es basa en el dret a fer una pregunta sinó en el dret a exigir una resposta”. - Sergi Pàmies - lavanguardia.cat.

Pedro Rocha serà president de la RFEF durant el temps que duri la suspensió de la FIFA a Rubiales - La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha rebut aquest dissabte la notificació amb què la Comissió Disciplinària de FIFA ha suspès provisionalment Rubiales per 90 dies .


21 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Mi apreciado:
    Temo ser excesivamente largo, tanto que aburra, porque no hay nada peor que contestar con una respuesta más larga que la entrada.
    Voy a creer, al final, porque me lo ponen blanco y en botella, que las quince tuvieron razón, y que las declaraciones últimas de Mapi León y Patri Guijarro, si se leen con objetividad, nos llevarán al centro del nudo.
    Estas chicas ni han vuelto, ni pidieron perdón a Vilda, ni pensaban volver, ni fueron llamadas, y eran muy buenas en sus demarcaciones.
    Las otras cinco que pidieron perdón volvieron, aunque la que fue capitana sin el cargo.
    Al final todo tiene un precio, menos las personas, que tienen dignidad.
    ¿Habré de pensar que las que volvieron les interesaba más el puesto perdido que la trascendencia de lo que pasó?
    ¿Y que pasó?
    Pues eso no se sabe, pero con este señor como director general me puedo pensar que pasó de todo.
    Y si no pasó, se intentó.
    Luego, las que no marcharon, las que no dimitieron, creo, ahora y a meses vista, fueron las más valientes, porque dejaron su trabajo, su modo de vivir, su oficio al que querían y su futuro, porque no admitieron ciertas cosas, que si las admitieron las que quedaron.
    Y ahora nos toca pensar.

    Reply Delete 26 d’agost, 2023
  2. Francesc Puigcarbó

    Alguna cosa es va arreglar perquè tornessin, hi ha hagut una sèrie de millores, sobretot econòmiques a banda que els interessava anar al Mundial. que aquí també hi juguen interessos personals i patrocinadors. Les que no hi varen anar varen ser més llestes, sabien que igualment la situació explotaria, el que no s'imagiàven és de la manera en què s'ha produït. Una de les queixes és que Vilda no valia com a entrenador, i aquí també hi ha hagut canvis, la veritat és que Vilda va estar encertat, sobretot amb el canvi a la porteria que va ser clau, i no és fàcil de fer. Aviat se sabran més coses que fins ara havien callat les dones, caldrà estar amatents.... Salut

    Reply Delete 26 d’agost, 2023
  3. Ricard

    Jo ja estic cansat de tanta xerrameca. Donem tantes voltes a les coses que ja més sembla que estem preparant la massa per als bunyols. Em preocupa, entre tota aquesta jungla d'opinions i opinants, la tebior del posicionament del Barça que sembla tenir el cul apretadet, segurament per l'altre tema, de moment silenciat, de la problemàtica arbitral. Però, com dic, ja està bé de xerinola. Ara ja toca esperar que descavalquin el troglodita i que el món del futbol s'espavili i fregui bé casa seva que sembla que està de ronya fins al llum del sostre.

    Reply Delete 26 d’agost, 2023
  4. Francesc Puigcarbó

    El Barça com menys soroll hi hagi millor, pel compte que els hi té. Uns altres que també s'han explicat tard i malament.

    Salut.

    Reply Delete 26 d’agost, 2023
  5. Tot Barcelona

    Por lo que parece, este Rubiales tiene filmaciones de todas las juergas con gente de todas las jergas.
    Aquí hay para una serie larga de sorpresas.

    Reply Delete 26 d’agost, 2023
Més recent Anterior