Aquest escrit és de 2016. Arran del transsumpte de l'assumpte Rubiales, he pensat que era bo recuperar-lo. Com sol passar set anys més tard continua plenament vigent.
"Hi ha un feminisme mal entès, que poc ajuda, per exagerat i fora de lloc. A un arbitre masculí de futbol de qualsevol categoria, cada diumenge el respectable públic li diu de tot: fill de puta, cabró, desgraciat, mamón, inùtil, imbècil i alguna altra parauleta més, i no passa res, no s'atura cap partit ni és noticia a cap diari ni telenotícies. Ara!, a una árbitre femella enmig d'un partit li diuen que s'en vagi a casa a fregar plats, i ella atura el partit, s'expulsa a l'insultador i és notícia a diaris i telenotícies. És la indefensió de l'àrbitre mascle davant els insults del 'respectable', indefensió d'ell i els seus pares.
Francament, és gairebé grotesc i poc ajuden fets com aquest a la causa feminista, que sovint discrimina en negatiu als mascles, que no tenen ni tan sols dret a queixar-se. De fet, no és una qüestió de masclisme sinó de mala educació, i en certa manera és una falta lleu, de la mateixa manera que no és igual agafar a un jugador per la samarreta per fer-li falta, que trabar-lo amb les cames. A qui va insultar l'àrbitre el podrien condemnar a fregar plats quinze dies a casa de la trenzilla. Seria un càstig adient. La campanya bonista zero insults, o insults sota zero de la federació catalana no és més que la conseqüència d'una actitud paternalista, hipòcrita i falsa d'una societat que és i sense remei masclista, pels segles dels segles, amén. Ço és així i no canviarà".
El dubte que em queda és si la impressió que es treu d'aquest escrit és la mateixa ara que set anys enrere.
Que quieres que
ResponEliminate diga , que el.
respeto no
deberia de
distinguir
entre generos ,
me alegra leer
esto.
Es que no es justo, para los árbitros masculinos todos los insultos son poco. Dicho de otra manera, igual que se suspende un partido por insultar a una árbitra, a lo mejor habría que hacer lo mismo cuando se insulta a un árbitro, aunque no se acabaría ningún partido en una buena temporada.
ResponEliminaTens tota la raó. Mira, te explico: una de las cosas que me hicieron borrarme del fútbol, no fue la única, es que cuando iba con Icaro no había partido, que al árbitro no saliera bañado en mierda. Incluso cuando no había penaltys se le gritaba para que pitara uno a favor y si no los recuerdos a su madre eran pocos. Así no podía ir con mi hijo. Y aquello lo hablé con Mayte y decidimos borrarnos. Es evidente que él quería seguir yendo. Se hizo de una peña y acabó en grupo con otros amigos, pero yo dejé de ir y empecé a desentenderme.
ResponEliminaAhora las hermanitas de la caridad bien entendida me dirán: es que no hay que insultar al árbitro, cierto, claro, evidente..como no has de insultar al que te cierra el paso, al ministro que no es de tu palo, al vecino del cuarto que barre y no recoge y te tira la mierda encima, al que se deja la puertas del ascensor abierta, al que te empuja en la cola ...¿y?
Mira Francesc, desde que cayó el muro de Berlín (1989), los partidos que eran partidarios de aquel sistema se han convertido en bios-ecos-feministas-animalistas o anti-sistema, buscando fórmulas nuevas para seguir captando votos, una de esas fórmulas es poner siempre la gente en contra, en este caso mujeres contra hombres, y allí ya recogen cosecha.
Contra tu argumento, no hay respuesta, porque la cosa es poner en contra, no que todos estemos a favor de algo.
Un abrazo
Potser és que no s'hauria d'insultar a ningú. Als partits de futbol de cadets, benjamins, etc. l'espectable és molt depriment. Per què et penses que dels àrbitres es donen els dos cognoms? Perquè la gent tingui consciència abans de dir-los fills de puta, pero no serveix de res.
EliminaSalut.
Abans se suposava que la gent, homes sobretot, anaven al futbol, i, abans, al frontó, a la boxa, per esbravar-se i cridar i esgargamellar-se, l'equip del meu barri en el passat tenia mala fama per les bretolades que feien als àrbitres, un parent meu tenia un repertori d'insults regionals per als àrbitres, segons la seva procedència... Un conegut del meu pare era àrbitre de pluriempleo, de partits de poble, i havia hagut de fugir, literalment, en acabar els partits. Està bé que les coses es controlin però també s'ha de posar un límit a la correcció, altrament acabarem tots guillats, un altre tema seria plantejar si resulta seriós, avui, voler ser tan feminista i separar homes i dones en els esports, si baixa el nivell competitiu que baixi, de tota manera soc força antiesportiva, en general, ho admeto. I també odio coses paral·leles, com ara els castellers. Ahir llegia a tuiter una ximpleta que deia que com un poble que fa coses com els castells no ha pogut fer la independència... Jo ja és que em faig vella i tot em sobta.
ResponEliminaEls castells no ets l'única que no li agraden, a mi tampoc, i menys exposar a l'enxaneta com l'exposen tot plegat per no res, i el pitjor de tot, les insuportables gralles, filles bastardes de les gaites.
EliminaI tanta faramalla amb el petó culpable ja em sembla excessiva i passada de rosca però qualsevol ho diu en públic, t'apedreguen per poc feminista, no som en temps de matisos acurats, precisament.
ResponEliminaDel petó ja se n'ha parlat del dret i del revés, jo ja he dit i opinat sobre el tema massa vegades últimament. Però podríem recórrer a Shakespeare: Molt soroll per no res. O, el malson d'una nit d'estiu.
ResponEliminaVamos a ver, vamos a ver, existen dos situaciones muy diferentes, validas tanto para machos como para las hembras.
ResponEliminaA-El arbitro/a pita lo que hoy día se llama "penaltito(un empujón), en contra del equipo de casa. Se forma un follón espectacular en las gradas, gritos ,tacos, como resultado de la suma de todos ellos sólo un ruido ensordecedor ,que es lo que le llega al arbitro/a ,que no se siente ofendido.
B-El campo está en un tiempo tranquilo y una persona o varias, comienzan a dar gritos, metiéndose con los árbitros o con un jugador(insultos,incluido los raciales).En este caso si que le afecta a los árbitros y a su trabajo.Por supuesto,a un jugador como Vinicius,se siente acosado , humillado y arremete contra el acosador.
El caso B no distingue de sexos y se debe tomar medidas inmediatas.
Saludos.
El caso Vinicius no es tan caso, porque el problema no son los insultos que recibe, sino él y sus continuas provocaciones a público y jugadores. El caso B no és el más serio, és peor y más frecuente el caso A. El caso de esta árbitra que suspendió el partido lo podríamos dar como el caso C. Demasiados casos para el fútbol. Saludos.
ResponEliminaFrancesc, cada jugador tiene su estilo de juego, donde puede entrar la provocación, la fuerza....De ninguna manera se le puede acosar y humillar, por cuestiones raciales. En el caso de Vinicius , la Federación ha actuado rápido y bien .Igual para los árbitros. Gabi, últimamente está jugando muy violentamente ,se mete con todo el mundo y protesta, recibiendo tarjetas amarillas, pero nadie le dice !mono!,mono!
EliminaSaludos.
Quizás porque Gavi no es un mono ni es tan violento. Verás, de Felipe era un destralero, Migueli era noble e iba al choque. ¿ Porquè? De Felipe era del Madrid Y Migueli del Barça. A Vinicius no le dicen mono porque es negro sino porque es Vinicius, el provocador compulsivo.
ResponEliminaEl problema és que hem naturalitzat que la gent pagui una entrada per poder tornar-se troglodita per unes hores. I evidentment està "naturalitzat" perquè pel mig hi ha una salvatjada de diners. Diners que després s'estén en oportunitats per a mitjans de comunicació, on se segueix insultant i amb molta sort s'aconsegueix fer el salt de troglodita a inquisidor. Si es que això es pot considerar una millora.
ResponEliminaDiuen que l'ésser humà evoluciona. Mentida cotxina!
L'única cosa que evoluciona és la seva biologia molecular com la de qualsevol altra bestiola vivent, però l'humà continua sent el depredador màxim de la seva pròpia espècie. Exactament, igual que fa desenes de milers d'anys. Però ara, amb més recursos.
La prova de què no evoluciona l'ésser humà, la tenim en què els filòsofs grecs i romans continuen plenament vigents després de 2000 anys.
ResponEliminaHome, francament. De tots els exemples possibles has anat a triar un de ben original, però podria ser que el motiu sigui l'encert d'aquells filòsofs. Però mira, si parlem de grecs i romans el que ha canviat poc és allò del "pan y circo"
EliminaSi has vist Gladiator, quan els gladiadors pugen a l'arena per dues escales paral·leles, semblen els futbolistes quan surten al camp de futbol des dels vestidors. La diferència és que ara no tenim massa circ (llevat del Circ Cric) ni tampoc pa, només ens queden les baguettes mal cuites de benzinera. Les dues essències s'han perdut.
ResponElimina