Estem fets de tal manera que podem viure en quatre estats de consciència, però, com ara som, en fem servir només dos: un quan estem adormits, i l'altre quan estem el que anomenem "desperts": és a dir, en l'estat actual, quan podem xerrar, escoltar, llegir, escriure, etc. Però aquests són només dos dels quatre estats possibles. El tercer estat de consciència és molt estrany. Si la gent ens explica què és el tercer estat de consciència, comencem a pensar que el tenim. El tercer estat pot anomenar-se consciència de si, i la majoria de la gent, si se li pregunta, diu: "Som certament conscients!" Caldrà temps suficient o esforços d'observació de si, repetits i freqüents, abans que realment reconeguem el fet que no som conscients; que som conscients només potencialment. Si ens pregunten, diem: "Si, ho soc", i per aquest moment ho som, però en el moment següent parem de recordar i no som conscients. De manera que, en el procés d'observació del si, comprenem que no estem en el tercer estat de consciència, que vivim només en dos.
Vivim en estat de son o en estat de vigília, la qual cosa, en el sistema, s'en consciència relativa. El quart estat, que es diu consciència objectiva, és inaccessible per a nosaltres perquè només pot aconseguir-se a través de la consciència de si, és a dir, primer convertint-se en conscient d'un mateix, de manera que molt de temps després podem disposar-nos a aconseguir l'estat objectiu de la consciència. De manera que, al mateix temps que en l'observació del si, intentem ser conscients de nosaltres retenint la sensació de "Jo soc aquí", res més.
I aquest és el fet que se li va escapar, sense excepció, a tota la psicologia occidental. Encara que moltes persones es van aproximar moltíssim a ell, no van reconèixer la importància d'aquest fet i no van comprendre que l'estat de l'home, com aquest és, pot ser canviat: que l'home pot recordar-se, si ho intenta durant molt de temps. Aquesta no és una qüestió d'un dia o un mes. És un estudi molt prolongat, i un estudi de com suprimir obstacles, perquè no ens recordem, no som conscients de nosaltres, a causa de moltes funcions equivocades de la nostra màquina, i totes aquestes funcions han de corregir-se i ajustar-se.
Quan la majoria d'aquestes funcions és ajustada, aquests períodes de record de si es tornaran cada vegada més llargs, i si arriben a ser prou llargues, adquirirem les dues noves funcions. Amb la consciència de si, que és el tercer estat de consciència, adquirim una funció que es diu emocional superior, encara que igualment és intel·lectual, perquè en aquest nivell no hi ha diferència entre intel·lectual i emocional tal com existeix en el nivell corrent. I quan arribem a l'estat de consciència objectiva, adquirim una altra funció que es diu mental superior. Els fenòmens del que dic psicologia supernormal pertanyen a aquestes dues funcions; i vet aquí per què, quan vaig dur a terme aquells experiments fa vint anys, vaig arribar a la conclusió que el treball experimental és impossible, perquè no és una qüestió d'experimentació sinó de canvi del propi estat de consciència. - PD. OUSPENSKY