El telèfon que veieu a la foto, me'l varen dur els reis de l'Orient, des d'Andorra fa 28 anys. Complia dues funcions bàsiques i molt importants, (si hi havia cobertura): Trucar i rebre trucades. No feia res més i és el que havia de fer. De fet encara el conservo i, no se jo si el podria utilitzar actualment, llàstima que no trobo el carregador.  
Una vegada se'm va fer malbé la bateria i els de Telefònica no en tenien de recanvi. Després d'intentar-ho diverses vegades, finalment la noia de telefònica em va dir 'vaya a El Corte Inglés' (aquestes recomanacions se solen fer en castellà), i efestiviwonder, al Corte Inglés tenien bateries de recanvi per al meu mòbil.
Cada vegada més, tinc la sensació que al pas que anem els mòbils faran tantes coses que no hi haurà ja la funció de trucar i rebre trucades, que semblaria la més important. De fet, poc es truca avui en dia, tot va a base de WhatsApp. I al fix les úniques trucades que reps són per vendre't alguna cosa a l'hora de la migdiada.

Deien avui a la tertúlia de Rac1 que les emoticones eren cosa de boomers, que els més joves feien servir els "stickers", que no deixa de ser una emoticona més personalitzada y més gran. Deien també que en general no els agradava parlar per telèfon, d'acord, a mi no m'ha agradat mai, però pitjor són els missatges de veu al Whatsapp, que és que missatges són pòdcasts, que t'obliguien a accelerar a 1,5 la velocitat de la reproducció.

La famosa pregunta que es feia Vargas Llosa sobre “¿cuándo se jodió el Perú?”, es podria aplicar al  mòbil. ¿cuando se jodió el móvil?. Doncs, a la que es va començar a fer de tot amb ell, menys parlar per ell, i perquè, us preguntareu, doncs, perquè parlar pel mòbil amb una altra persona, obliga a interactuar, a discrepar, a raonar i a argumentar, i això són conceptes obsolets, substituïts per pontificar, desqualificar i menystenir, tot menys dialogar, xerrar pausadament, discrepar educadament.📞

Johann Cruifjj passarà a la història com un home savi, no pels seus coneixements de futbol, no com a jugador, o per la seva capacitat oratòria, i menys encara com a entrenador, Johann Cruifjj passarà a la història com a l'home que mai va tenir en vida un telèfon mòbil, i va morir al 2016, vol dir que temps va tenir.