Masclisme és pressuposar que al futbol no hi ha homes homosexuals. Masclisme és afirmar que les dones que hi juguen ho fan per la seva condició de lesbianes. Més que dir que totes les jugadores són lesbianes, ja que “és un esport de mascles”. I masclisme és mantenir que no passa res perquè Luis Rubiales li clavés un piquito a Jenni Hermoso, que la jugadora, com a futbolista que és, per força ha de ser gai.- Álex tort. a la vanguardia.

“Sonarà masclista, però aquestes futbolistes gairebé totes són lesbianes, [per tant] és obvi que no es deixaran besar per un home!!! Per això la versió d’aquest paio [Rubiales] és absurda”, diu algú a la plataforma X que s’identifica com a guitarrista colombià. No només sona, sinó que és masclista, el comentari. No té per què ser lesbiana per a que no li agradi el petó.

Amb tot, és curiós com està ben vist el lesbianisme al futbol femení mentre es rebutja que al masculí hi hagi homosexuals. Resulta impensable que un jugador pugui ser gai. Gràcies al cas Rubiales, de retruc, també estan aflorant aquestes observacions, en contrast a les de masclistes que són capaços encara de bramar que no van sortir del ventre de sa mare, sinó dels pebrots de son pare.

@lesbicanarias va fer un recull de les jugadores de futbol de la Copa del Món del 2023 que s’havien declarat públicament lesbianes. En va comptar 85 entre totes les seleccions nacionals. Comptin ara quants jugadors homes en actiu i homosexuals els surten. Tant és la competició. Amb prou feines aixecaran tots els dits d’una sola mà. Sobre jugadors espanyols, aquí va el recompte: només un ha sortit de l’armari, Alberto Lejárraga, porter del Marbella, de la Segona B-Segona Divisió RFEF.

La por que en un estadi els vilipendiïn per la seva condició sexual és el motiu principal per no deixar de fer veure que s’és heterosexual. A Míchel se li cantava “maricón”. Però no cal anar tan lluny. “Guardiola, Guardiola, qué delgado se te ve. Primero fue­ron las drogas, hoy por Chueca se te ve” és un càntic al Bernabéu a l’entrenador del City en la Champions aquest any.

Les futbolistes han aconseguit que socialment es normalitzi el seu joc a la gespa. Ara també han fet del #shacabat un altre #metoo (paga la pena llegir les respostes de dones a la pregunta de @martajserrano: “De quin (ex)cap us esteu enrecordant avui?”). Aviat, escamparan l’exemple amb la seva manera desacomplexada de definir-se sexualment i seran elles les que posaran els fonaments de l’extinció de l’homofòbia, no només als estadis. El futbol masculí no va per davant del femení. Va per darrere.