Potser la principal conseqüència del que passarà a partir d’avui al Congrés dels Diputats és la visibilitat que guanyaran les llengües nadiues d’Espanya que no són el castellà. Jo ho anomeno l’efecte karaoke, arran d’una anècdota que va protagonitzar Jordi Pujol un dia que anava atrafegat i no tenia temps de repetir en castellà les declaracions que acabava de fer en català. “Que hi posin el karaoke”, va dir l’aleshores president, en referència als subtítols que apareixien a les teles d’abast estatal quan parlava en català. - Magí Camps

Si l’efecte karaoke s’hagués generalitzat, avui cap ciutadà espanyol no s’estranyaria de veure polítics parlant en català o gallec o basc. Però com que sempre els veuen parlant en castellà, a conseqüència de la repetició de declaracions, hi ha ciutadans que es pensen que, quan parlem en català, ho fem per tocar la pera o perquè som uns excèntrics, per dir-ho amb paraules suaus.

L’efecte karaoke que es produirà a partir d’ara a les pantalles es pot convertir en la millor medecina per entendre que a la Pell de Brau s’hi parlen des de fa segles altres llengües pròpies. Això contribuirà a la cohesió de tots els que habitem per aquests verals i serà un gran impuls per ajudar a sobreviure unes llengües amenaçades, que hau­rien de ser patrimoni de tots els espanyols. Com recordava Carme Junyent: “Quan es perd una llengua, es perd una visió del món”.