Quan George Bush pare va perdre la reelecció davant de Bill Clinton després de l'exitosa primera guerra de l'Iraq, un dels seus assessors va exclamar: És l'economia, estúpids!, per explicar que el fracàs electoral va ser degut a la crisi econòmica posterior a l'acció militar que va eclipsar l'orgull patriòtic de la victòria al camp de batalla. Totes les mirades sobre Pedro Sánchez, se centren en el flanc nacional i en els problemes derivats de l'aprovació i la posterior execució de la llei d'amnistia. En aquest moment és així. Però en els propers mesos, podria ser que la debilitat més gran d'aquest govern vingui del flanc econòmic, perquè les mesures pactades amb Sumar i presentades al programa d'investidura exigeixen un augment de la despesa pública i el context és advers, tipus alts d'interès i reducció dels ingressos atípics derivats de la inflació i d'operacions financeres favorables com la compravenda a les comunitats autònomes del deute del FLA). I després hi ha el clima de confrontació que s'ha creat amb els empresaris, un sector que sempre havia tingut una relació més que correcta amb els governs del PSOE, però que ara se sent perseguit fiscalment i insegur legalment, encara que aparentment els empresaris catalans no hi són per aquesta tasca i alguns espanyols tampoc. Davant d'aquest panorama, serà clau la persona que Sánchez posi al capdavant del ministeri d'Economia i les competències que retingui la vicepresidenta Teresa Ribera. Aquest serà el problema real de la nova legislatura, l'economia, la resta és només teatre, o ni tan sols això, un simple i carrincló sainet vodevilesc, una astracanada.