Insisteix l'oposició popular i alguns mitjans de la capital, que Pedro Sánchez és un president del Govern que tindrà una legislatura molt complicada, que és un president lligat de mans i peus, intervingut per l'independentisme, segons Feijóo. Segur? Diria que no, i ho dic per una raó molt senzilla. Els partits que l'han votat a la investidura saben que no poden trencar res del tracte, ja que precisament si l'han votat és perquè Sánchez pugui ser president en detriment del duet anèmic PP/VOX. Només Podem pot aigualir la festa, fent bona la fauna de la granota i l'escorpí, encara que de fer-ho potser seria el seu penúltim acte. No serà una legislatura complicada, però sí que serà complexa, com qualsevol altra legislatura. Ben mirat, l'únic que guanya en el cas que se'n vagi a unes noves eleccions en breu temps és el Partit Popular, a la resta ni els interessa ni els convé, i això crec que ho saben, o ho haurien de saber. Per això crec que la legislatura durarà el que ha de durar. El temps ho dirà, però tots i cadascun haurien d'entendre que estan condemnats a entendre's. Al capdavall, la política és decidir, i Sánchez i els seus aliats han decidit. És política, amic, no cinisme, manca d'escrúpols, ambició, o ganes de perpetuar-se en el poder. En una escena de Castle, Kate Beckett acusa un senador de mentir, i aquest li contesta: La primera obligació d'un polític si vol triomfar és mentir... Això és la política.