Les raons de les baixes notes dels alumnes catalans a l'informe PISA són complexes i multifactorials. Entre elles hi ha: L'elevada taxa d'immigració: Catalunya té una de les taxes d'immigració més altes d'Espanya, fet que es tradueix en una diversitat cultural i lingüística més gran a les aules. Els alumnes immigrants solen tenir un nivell socioeconòmic més baix i menys suport familiar per a l'aprenentatge, cosa que en pot dificultar el rendiment acadèmic.
A l'informe PISA de 2022, els alumnes catalans van obtenir una puntuació mitjana de 462 punts en matemàtiques, 469 punts en lectura i 458 punts en ciències. Aquestes puntuacions són inferiors a la mitjana espanyola (473 punts en matemàtiques, 480 punts en lectura i 472 punts en ciències) i la mitjana de l'OCDE (487 punts en matemàtiques, 493 punts en lectura i 485 punts en ciències). En comparació dels resultats de l'informe PISA del 2018, els alumnes catalans han perdut 21 punts en matemàtiques, 38 punts en lectura i 24 punts en ciències. Aquesta pèrdua de rendiment és la més acusada de totes les comunitats autònomes espanyoles. Els resultats de l'informe PISA són un indicador del rendiment acadèmic dels alumnes de 15 anys a tres àrees clau: matemàtiques, lectura i ciències. L'informe es fa cada tres anys i hi participen més de 600.000 alumnes de 79 països i economies. Fins aquí:Bard dixit.
L’ensenyament és el més semblant a la comunicació en una cosa: tothom en sap i s’atreveix a opinar-ne sense tenir-ne la més mínima idea. Primer de tot cal dir que l’objectiu d’aquest article no és pontificar sobre el que ha de fer l’Administració per millorar les ràtios de l’educació, però sí demanar-li que s’ho prengui seriosament. El millor de l’informe PISA d’aquest any ha estat la confirmació d’una realitat que fa anys que es veia a venir, però a què ningú no semblava fer cas. Les xifres tan contundents, especialment a Catalunya, fan necessari un replantejament de debò del sistema educatiu i no excusar-se que les xifres també han empitjorat a la resta d'Europa o atribuir la culpa a la pandèmia. S'ha acusat Govern d'usar el subterfugi que té una de les taxes d'immigració més altes d'Espanya, com a excusa per justificar el fracàs escolar a l'informe Pisa. Fins i tot el propi Govern ha retrocedit en veure el mal reflex de les paraules. Però hi ha alguna cosa certa en aquestes afirmacions sobre les causes del fracàs. Biel de 4 anys, és l'únic català/castellà parlant de 25 que són a la seva classe, encara que el seu idioma de referència és l'anglès per la tele, la tauleta, el mòbil i la consola, que és on es mou fora de l'àrea de l'escola. I són precisament aquests quatre elements tecnològics, que els mestres no dominen. Aquesta és una altra de les causes d'aquest fracàs anunciat, i també cal tenir en compte les conseqüències de la pandèmia. Després hi ha la incorporació d'alumnes immigrants a les aules, ja grans, que tenen dificultats afegides d'adaptació. S'han inundat les aules de tecnologia, d'una tecnologia que els docents no saben fer servir degudament, o sigui un altre problema a afegir. Curiós que cap d'ells no tingui a veure amb els alumnes, sinó amb els pares, els docents i els sistemes d'ensenyament, que són els que no han progressat adequadament. Aquest assumpte es va començar a fotre quan els alumnes van deixar de dir al docent, senyor mestre, i té massa arestes per ser de fàcil solució.
Aquest assumpte es va començar a fotre quan els alumnes van deixar de dir al docent, senyor mestre..."
ResponEliminaPues aunque parezca una gilipollada, Francesc, la cosa va por ahí.
A eso se le llama disciplina, y es aplicable a todos los conceptos de la vida. es aplicable al estudio, al esfuerzo, al trabajo, a la labor cotidiana, al sacrificio...pero tiene la pega de que no es una palabra alegre, de ceja en alto y con síntomas de derecha rancia.
Solo con el hábito del estudio, de manera particular, del esfuerzo colectivo, evidentemente de manera general, de un repartimiento de recursos, de manera global, (más maestros por aula , o bien, menos alumnos por clase), salimos adelante.
No hay otra, porque no la hay.
No busquemos culpables, miremos soluciones, sino no salimos de esta.
salut
Solucions, dius? haberlas haylas, pero no meneallas. Una de les solucions seria que el responsable, el conseller d'ensenyament fos mestre, però un mestre evolucionat, adaptat a les noves tecnologies, i aplicar aquesta evolució a la resta de mestres. L'altre que els pares en comptes de tocar allò que no sona als educadors, es dediquessin més a ensenyar als seus fills, en comptes d'abdicar i deixar tota la feina a l'escola. Salut.
EliminaMi hijo esta en la Universidad y mis otras dos hijas en segundo de Bachillerato. He ido a reuniones de padres hasta hace dos años y, la verdad, veo a muchos profesores que no debieran serlo. También veo a muchos padres gilipollas que miman mucho a sus hijos y les perdonan todo. La memoria se ha penalizado, está mal visto aprenderse cosas de memoria ¿por que? si asi ejercitamos el musculo...
ResponEliminaUn profesor es un profesor, no es amigo de sus alumnos, ni su coleguilla...y debe ganarse el respeto con sus actos más que con lo que dice. Yo soy padre de mis hijos, no soy su amigo.
Ahora con el mayor ya es otra cosa pero porque va a hacer 20 años esta haciendo Derecho y Económicas a la vez y saca con Matricula de Honor y ya es un hombre.
Nunca he hablado a mis hijos como idiotas, nunca he hablado delante de ellos como si ellos no estuvieran.
Aquí hay muchos responsables, uno es la escuela, otro los padres y fundamentalmente un sistema educativo politizado hasta el absurdo.
Y de las Asociaciones de Padres y Madres puedo hablar un rato largo, no lo haré, solo decirte que me llena de orgullo y satisfacción haber sido expulsado de dos grupos de wasp up de dichas asociaciones. Después de la expulsión decenas de mensajes por privado dandome la razon, que esa es otra.
Un saludo.
Hay algo peor, más nefasto aún que todo lo que has dicho: los grupos de WHATSAPP de padres y madres
ResponEliminahttps://www.elnacional.cat/ca/firmes/jordi-barbeta
ResponEliminaUn article interessant del Barbeta
ResponEliminaSi, es interessant, hi toca en Barbeta.
EliminaPerdó, aquest és l'enllaç correcte: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/progressisme-papanates-torna-suspendre-jordi-barbeta_1133159_102.html
ResponEliminaGracies per l'enllaç.
Eliminaquan era una pràctica disciplinària i inequívocament igualitària, segurament perquè la consideren autoritària.."
EliminaCreo que lo que he dicho en la primera línea del escrito no difiere en nada a lo que pone el señor Barbeta..
Todo lo que huele a autoridad, a disciplina, huele a feixisme, y por lo tanto se destierra, como se desterró el uniforma, que era la cosa más igualitaria del mundo.
Nos gobiernan los últimos de la clase, y así nos va.
No me canso de repetirlo.
Barbeta ho amplia, però es tracta d'això, de manca d'autoritat i disciplina. A l'escola no s'hi ha d'anar a patir com antes, però tampoc és can Garlanda.
ResponElimina