Les raons de les baixes notes dels alumnes catalans a l'informe PISA són complexes i multifactorials. Entre elles hi ha: L'elevada taxa d'immigració: Catalunya té una de les taxes d'immigració més altes d'Espanya, fet que es tradueix en una diversitat cultural i lingüística més gran a les aules. Els alumnes immigrants solen tenir un nivell socioeconòmic més baix i menys suport familiar per a l'aprenentatge, cosa que en pot dificultar el rendiment acadèmic.

A l'informe PISA de 2022, els alumnes catalans van obtenir una puntuació mitjana de 462 punts en matemàtiques, 469 punts en lectura i 458 punts en ciències. Aquestes puntuacions són inferiors a la mitjana espanyola (473 punts en matemàtiques, 480 punts en lectura i 472 punts en ciències) i la mitjana de l'OCDE (487 punts en matemàtiques, 493 punts en lectura i 485 punts en ciències). En comparació dels resultats de l'informe PISA del 2018, els alumnes catalans han perdut 21 punts en matemàtiques, 38 punts en lectura i 24 punts en ciències. Aquesta pèrdua de rendiment és la més acusada de totes les comunitats autònomes espanyoles. Els resultats de l'informe PISA són un indicador del rendiment acadèmic dels alumnes de 15 anys a tres àrees clau: matemàtiques, lectura i ciències. L'informe es fa cada tres anys i hi participen més de 600.000 alumnes de 79 països i economies. Fins aquí:Bard dixit.

L’ensenyament és el més semblant a la comunicació en una cosa: tothom en sap i s’atreveix a opinar-ne sense tenir-ne la més mínima idea. Primer de tot cal dir que l’objectiu d’aquest article no és pontificar sobre el que ha de fer l’Administració per millorar les ràtios de l’educació, però sí demanar-li que s’ho prengui seriosament. El millor de l’informe PISA d’aquest any ha estat la confirmació d’una realitat que fa anys que es veia a venir, però­ a què ningú no semblava fer cas. Les xifres tan contundents, especialment a Catalunya, fan necessari un replantejament de debò del sistema educatiu i no excusar-se que les xifres també han empitjorat a la resta d'Europa o atribuir la culpa a la pandèmia.  S'ha acusat Govern d'usar el subterfugi que té una de les taxes d'immigració més altes d'Espanya, com a excusa per justificar el fracàs escolar a l'informe Pisa. Fins i tot el propi Govern ha retrocedit en veure el mal reflex de les paraules. Però hi ha alguna cosa certa en aquestes afirmacions sobre les causes del fracàs. Biel de 4 anys, és l'únic català/castellà parlant de 25 que són a la seva classe, encara que el seu idioma de referència és l'anglès per la tele, la tauleta, el mòbil i la consola, que és on es mou fora de l'àrea de l'escola. I són precisament aquests quatre elements tecnològics, que els mestres no dominen. Aquesta és una altra de les causes d'aquest fracàs anunciat, i també cal tenir en compte les conseqüències de la pandèmia. Després hi ha la incorporació d'alumnes immigrants a les aules, ja grans, que tenen dificultats afegides d'adaptació.  S'han inundat les aules de tecnologia, d'una tecnologia que els docents no saben fer servir degudament, o sigui un altre problema a afegir. Curiós que cap d'ells no tingui a veure amb els alumnes, sinó amb els pares, els docents i els sistemes d'ensenyament, que són els que no han progressat adequadament. Aquest assumpte es va començar a fotre quan els alumnes van deixar de dir al docent, senyor mestre, i té massa arestes per ser de fàcil solució.