L'escena passa en un lavabo d'homes i és un dels moments culminants de Nueve Reinas, clàssic del cinema argentí. El film explica la història de dos estafadors que es coneixen per casualitat i s'uneixen per treballar plegats. Marcos, interpretat per Ricardo Darín, pregunta a Juan, el seu soci (Gastón Pauls), si es ficaria al llit amb un home. El segon contesta molest que no, però Darín reacciona col·locant-li un mocador de paper davant.. 
“No cogerías con un tipo, pero ¿y si te ofreciera 10.000 dólares? Juan niega de nuevo, pero su compañero de andanzas insiste. “¿Y por veinte mil? Es guita de verdad, toda para vos”. A cada negativa, Darín aumenta la oferta y amontona pañuelos, como si cada uno de los trozos de papel fuera equivalente a miles de dólares. En un momento dado, Darín coge un fajo de pañuelos descomunal. ¿Y por 500.000 dólares? En ese instante, Juan duda y Darín se acerca al oído de su amigo. “¿Te das cuenta? No sobran putos, lo que faltan son financistas”. - Xavier Aldekoa.

Fa un any, el golfista basc Jon Rahm va declarar que ell mai havia jugat per diners, sinó per “amor a aquest esport”. Responia així als cants de sirena de la LIV Golf, la nova lliga impulsada per Aràbia Saudita. Rahm, de 29 anys i amb un Masters i un Open dels Estats Units, va dir més: Va considerar que el format saudita era fallit –“tres rondes sense talls no és golf”– i que el seu estil de vida no canviaria “el més mínim” si tingués “400 milions de dòlars” més al compte de banc. Les seves paraules van confirmar una llei no escrita: si algú diu que no és per diners, és per diners.
Dijous passat, Rahm va posar amb Greg Norman, conseller delegat de la lliga saudita, per signar un contracte que pot arribar als 500 milions d'euros entre un ingrés fix i els drets de propietat del seu equip, i que el convertirà en l'atleta espanyol més ben pagat de la història. A la roda de premsa posterior, el basc va admetre que el talonari va ser una de les principals raons del cop de volant del seu discurs.

Més enllà del terratrèmol que el seu fitxatge suposarà al PGA Tour, la decisió de Rahm és una finestra al futur. Després de seduir estrelles del futbol ja no tan veteranes, i comprar tornejos d'automobilisme, pàdel, boxa i fins i tot esports d'hivern, els petrodòlars han arribat per canviar l'horitzó esportiu mundial. No s'aturaran aquí perquè els diners no s'aturen mai: devoren. Ara sembla una quimera, però probablement no falta tant perquè els clubs europeus més grans, farts de no poder competir contra clubs Estat, accedeixin a transformar-se en franquícies de propietaris qatarians o saudites amb les butxaques a vessar. Un PSG de Riad contra un F.C. Barcelona Doha? Provoca terror imaginar-ho. 
El problema és que no hi faltaran financers.