Quaranta segons. Van ser exactament quaranta segons. Sentim el so. Quaranta segons abans un nen llegia Dumas. Un venedor comptava quaranta segons abans els mangos que havia venut. Un pescador va preparar la barca quaranta segons abans. La brisa del matí va portar el que és viu dins nostre quaranta segons abans. Les campanes de l'església van fer callar la tos d'un pagès quaranta segons abans. Una dona li va dir al seu marit 'ravin lan plen', el barranc és ple, quaranta segons abans. En exactament quaranta segons un silenci sobtat. El nen enterrat viu en quaranta segons. El venedor de mangos enterrat viu en quaranta segons. El vent es va quedar sense alè en quaranta segons. La ciutat es va desmaiar en quaranta segons. Els ocells van morir sota les seves ales en quaranta segons. Els cadàvers es van amuntegar, sense nom, en quaranta segons. Sang en rodes, parets, enderrocs, ossos que fan mal pressionant cors en quaranta segons. Un respir va moure la pols, quaranta segons, i finalment una veu, quaranta segons. Mort a cada esquena, estirats on estem acostumats a anhelar, quaranta segons. Núvols tranquils i, de lluny, un foc que puja, després cau, quaranta segons. Aterridors quaranta segons. Quaranta segons a tot rellotge. La cendra de quaranta estenent la foscor més enllà del que podem veure.

CUARENTA SEGUNDOS

Cuarenta segundos. Fueron exactamente cuarenta segundos. Oímos el sonido. Cuarenta segundos antes un niño leía a Dumas. Un machann contó cuarenta segundos antes los mangos que vendió. Un pescador preparó su barca cuarenta segundos antes. La brisa de la mañana trajo lo que está vivo dentro nuestro cuarenta segundos antes. Las campanas de la iglesia acallaron la tos de un campesino cuarenta segundos antes. Una mujer le dijo a su marido ravin lan plen, la quebrada está llena, cuarenta segundos antes. En exactamente cuarenta segundos un silencio repentino. El niño enterrado vivo en cuarenta segundos. El machann enterrado vivo en cuarenta segundos. El viento se quedó sin aliento en cuarenta segundos. La ciudad se desmayó en cuarenta segundos. Los pájaros murieron bajo sus alas en cuarenta segundos. Los cadáveres se amontonaron, sin nombre, en cuarenta segundos. Sangre en ruedas, paredes, escombros, huesos que duelen presionando corazones en cuarenta segundos. Un respiro movió el polvo, cuarenta segundos, y finalmente una voz, cuarenta segundos. Muerte en cada espalda, tumbados donde estamos acostumbrados a anhelar, cuarenta segundos. Nubes tranquilas y, a lo lejos, un fuego que sube, luego cae,  cuarenta segundos. Aterradores cuarenta segundos. Cuarenta segundos en todo reloj. La ceniza de cuarenta extendiendo la oscuridad más allá de lo que podemos ver.

Cuarenta segundos…», de Nathalie Handal, descontexto.blogspot.com