El fascinant món de les universitats nord-americanes d’elit està esvalotat per les paraules que molts dels seus dirigents han dedicat al conflicte de Gaza. La reacció de l’Estat d’Israel a la intolerable matança terrorista de Hamàs és una massacre insostenible de població civil que interpel·la tothom arreu del món. Els dirigents de les universitats de Harvard, Pennsilvània i el MIT que han fet declara­cions més o menys matisades contra aquestes actuacions militars de l’exèrcit d’Israel han estat acusats d’antisemitisme. Ja hi ha hagut les primeres dimissions a Pennsilvània i segurament no seran les últimes. 
Poca broma amb el poder irradiador del que passa en aquestes universitats nord-americanes. Cal recordar que tenen el copyright del pensament políticament correcte. El moviment woke va néixer entre els col·lectius afroamericans de protecció de drets civils, però després s’ha expandit per metonímia a molts altres àmbits i avui el terme ja s’usa amb ironia per criticar certes cotilles ideològiques. En canvi, el terme semita prové del nom del personatge bíblic Sem, fill de Noè, i és semita qualsevol individu dels pobles que formen una unitat etnicolingüística en una regió del món limitada pel Taure i l’Antitaure, l’oceà Índic, la mar d’Aràbia, l’altiplà irànic, la mar Roja i la Mediterrània. 
En l’actualitat, les llengües semítiques s’agrupen en tres branques: l’occidental, l’oriental i la meridional, i les més parlades són, per ordre alfabètic (segons l’alfabet llatí): l’amhàric, l’àrab, l’hebreu i el tigrinya. Per tant, menysprear els palestins és tan antisemita com menysprear els israelians. Tots són semites. Germans. Parlem molt de respectar els que són diferents, però de vegades sembla que la condició humana s’entossudeix a acarnissar-se contra els que són ben iguals. Màrius Serra a la vanguardia.
Sobre l'origen de l'estat d'Israel, Fackel em va recomanar La història oculta de la creació de l'estat d'Israel d'Alison Weir, de la qual us en deixo un fragment.

"Poc després de la Segona Guerra Mundial, el secretari d'Estat nord-americà Dean Acheson va advertir que la creació d'un Estat jueu a terres ja habitades durant segles per musulmans i cristians "posaria en perill" tant els interessos nord-americans com els occidentals a la regió. Malgrat les advertències com aquesta i les objeccions enèrgiques dels principals experts diplomàtics i militars de l'època, el president Truman va recolzar l'establiment de l'Israel modern en territori palestí. Com demostra Weir, els polítics nord-americans van ser bombardejats per un enorme cabildeig proisraelià dirigit des d'organitzacions sionistes ben finançades, fins a una "societat secreta" entre els membres del qual hi havia el jutge del Tribunal Suprem Louis Brandeis. La història de com els sionistes van manipular el Govern i els mitjans de comunicació nord-americans per promoure els interessos d'Israel roman "oculta" al públic en general, gairebé no hi ha bibliografia. Els que han intentat portar aquesta informació al gran públic han patit atacs verbals i amenaces econòmiques que ràpidament silencien el missatge i sovint destrueixen el missatger. Però el llibre de Weir ofereix una resposta inequívoca: els Estats Units van tenir un paper fonamental en la creació de l'Estat jueu a les terres àrabs de Palestina, a costa dels seus habitants i dels seus propis interessos".