«Les històries no importen; són totes les mateixes des de l'Antic Testament» afirma el director de cinema hongarès Béla Tarr.  Però si és cert que en política, almenys a l'espanyola, hem vist situacions que si importen i es poden considerar surrealistes. Com, per exemple, la sol·licitud de Juntsxcat al Govern perquè se sancioni les empreses que, havent traslladat la seva seu fora de Catalunya el 2017 davant la declaració d'independència que va formular el Parlament, decideixin no tornar-hi. No van ser unes poques precisament, sinó diversos milers (inclosos bancs, societats de l'Ibex i grans empreses) les que van marxar per la inseguretat jurídica que es podia generar davant d'un canvi de marc legal. Clar que Tarr es referia a les històries en majúscules, no a histèries d'historietes de còmic.

La sanció a les companyies que no estiguin interessades a tornar i els incentius a què es van quedar va ser una de les últimes condicions de JxCat per aprovar els tres primers decrets del mandat de Pedro Sánchez, que avui es presentaran al Congrés. Sorprèn que una formació que en origen era d'ideologia liberal vulgui impulsar multes per als que prefereixin tenir la seu en una comunitat diferent de la catalana. Els actuals rectors del món postconvergent han perdut la memòria, ja que no fa tant de temps es declaraven liberals i ara semblen bolivarians. És clar que han extraviat tantes coses pel camí que una més tampoc sembla importar-los gaire. Màxim si recordem que ells mateixos, des de l'inici de la fuga, van declarar una vegada i una altra que no tenia cap afectació a l'economia del país, que només havien canviat de seu social. Artur Mas mateix, que com a president de la Generalitat va ser l'impulsor d'una Catalunya favorable als negocis, es va sorprendre ahir per la proposta de sancionar les empreses que no han tornat, que va considerar poc afortunada.

També les últimes hores tant el Govern català com l'espanyol van rebutjar l'última ocurrència del partit de Puigdemont, per considerar-la una gesticulació més de JuntsxCat, que resulta inviable i que no aportaria res més que recursos davant dels tribunals. ERC recolzarà els decrets del Govern central dels quals depenen mesures anticrisi que beneficien l'economia i els ciutadans. Els republicans no els veuen cap dels problemes que perceben els postconvergents.

Deia amb raó Inés Arrimadas que aquests del prucés vivien a Matrix, i, sovint, lluny de la realitat, ia fe que no estava desencaminada. Puigdemont acabarà amb el que queda de Juntsxcat, sent una paròdia del mateix, no puc evitar de pensar-hi i comparar-ho a Peter Sellers amb la seva corneta al principi d''el Guateque'.