Ho sabem des del novembre del 2014, data en què Eldiario.es va destapar l'existència de l'operació Catalunya. Des de llavors, molts altres mitjans, entre ells La Vanguardia, han revelat periòdicament noves revelacions que han afegit solidesa a la sospita fundada de la comissió de greus delictes. Però res que es pogués destapar semblava importar al món de la justícia. I tampoc el govern, amb independència de qui estigués al capdavant. Pedro Sánchez és president des de l'1 de juny del 2018. I fins que es va conèixer el resultat de les eleccions del juliol passat i l'única aritmètica parlamentària que possibilitava el manteniment del PSOE al Govern, la seva voluntat, i la de l'Executiu, per aprofundir en un episodi de tal gravetat va ser entre poca i cap.

La Vanguardia i Eldiario.es han destapat ara informació que agreuja el que ja se sap. Com el fet que Jorge Fernández Díaz informés Mariano Rajoy del resultat de les seves indagacions al marge de la llei, que el Ministeri d'Hisenda també se sumés a l'engranatge de la pestilència o una nova llista de noms que també havien de ser eliminats de la vida civil, empresarial, política o policial si amb això se suposava que es feien malbé els objectius polítics del sobiranisme.

El que és nou en aquesta ocasió, és que el que s'ha publicat arriba en un moment en què el tauler polític està articulat d'una altra manera. I al PSOE sí que li interessa ara políticament sumar-se fent forrolla a les tesis que van exigint una investigació a fons i la depuració de responsabilitats. Com més culpable sigui el PP, més permissible semblarà l'amnistia. És la conveniència política, més que la set de veritat i justícia, cosa que ha propiciat el canvi de semblar de Pedro Sánchez i el seu partit. Només que les responsabilitats polítiques ja se li van cobrar al PP quan va perdre el govern el 2018 moció de censura. I en el terreny de les responsabilitats penals, que són aquelles sobre les quals es podria avançar, la mandra continua sent la norma dominant.

La comissió parlamentària sobre l'operació Catalunya creada el desembre passat, a més de la de Pegasus i la dels atemptats del 17-A, tindrà encara més notorietat gràcies a les aportacions documentals i les noves informacions revelades aquests dies. Però al Congrés el que es determinaran són veritats i conclusions polítiques ja prefabricades, del gust dels uns, del desgrat dels altres, però veritats polítiques i totes elles de part. I el que mereixen les víctimes d'aquests delictes, són veritats judicials que només es poden establir a través de la investigació seriosa i profunda,  judicis fiables i sentències recolzades sobre els fets provats. Fins que això passi, seguirem llegint exclusives periodístiques de mèrit, com les que publiquen aquests dies La Vanguardia i el diario.es. Quan allò que necessitem no és més política, sinó més justícia. I en aquest terreny, exclusives al marge, segueix regnant de moment la calma tensa.

I en el mentrestant, la ciutadania catalana es manté allunyada d'aquests focs d'artifici, com si no anés amb ella, és el que han aconseguit els trilers del procés, que la gent es desmotivi i passi olímpicament, i encara s'estranyen i se sorprenen. No es pot ser més inútil.

English French Spain
Sabadell, a 22 de gener de 2024