El nostre cervell processa i emmagatzema una gran quantitat d'informació cada dia, fins i tot mentre dormim. És un òrgan complex que ha evolucionat al llarg de la nostra història, fins i tot creixent en mida física, fins a permetre'ns entendre conceptes tan complexos com la codificació, la genètica o l'aeronàutica. Hi ha nombrosos estudis que investiguen les capacitats que aquest òrgan té i les que podria arribar a tenir, però els experts coincideixen que, fins i tot avui, el cervell és encara un gran desconegut. I un dels aspectes cognitius més intrigants és el funcionament de la memòria, el procés que ens permet retenir els coneixements i les experiències que rebem de l'entorn i recuperar-los a curt o llarg termini, voluntàriament o involuntàriament.
QUÈ ÉS L'EFECTE MANDELA? - L'efecte Mandela és, explicat amb poques paraules, un fals record col·lectiu. Es tracta d'una creença errònia en forma de record vívid que és compartida per un grup gran de persones tot i que en la realitat mai no ha passat o no ha estat de la manera com es recorda.
Aquesta discrepància entre realitat i memòria és un fenomen de la ment que passa perquè els records a curt termini són modificats pel nostre cervell, que completa i personalitza subjectivament la informació que percebem.
Així és com s'acaben emmagatzemat al nostre cervell dades que contenen alguns errors i que produiran errors a la nostra memòria, un succés d'allò més comú. No obstant això, es produeix un fenomen curiós quan aquests errors individuals del cervell es produeixen simultàniament en múltiples persones amb casos concrets.
PER QUÈ PASSA? - La veritat és que no s'ha pogut estipular una causa concreta a aquest fenomen des del punt de vista dels mecanismes del cervell, i cada expert ha proposat una explicació plausible aplicada al camp. Des del punt de vista de la psicologia es defensa que pel fet que la memòria és molt suggestionable alguns records erronis poden haver arribat a la teva ment ja modificats, fins i tot podent haver estat implantats externament de forma inconscient, tenint en compte que estem en comunicació constant amb altres individus.
La física quàntica, en canvi, proposa que es produeixen connexions esporàdiques entre realitats paral·leles, explicant així per què diverses persones que no hi estan relacionades poden compartir un mateix record erroni.
5 EXEMPLES FAMOSOS DE L'EFECTE MANDELA - La millor manera d'acabar d'entendre una teoria és fent servir un exemple. Per sort o per desgràcia, hi ha infinitat d'exemples de l'efecte Mandela que es comparteixen entre gran part de la població. A continuació se n'expliquen alguns: L'home del Monopoly no porta monocle, encara que la majoria de persones ho recorden així al dibuix que apareix a la caixa del joc. Darth Vader mai no va dir la frase "Luke, jo sóc el teu pare" que ha passat a formar part de la cultura popular. La frase real que apareix a L'imperi contraataca diu: “No, jo sóc el teu pare”. L'home que es va plantar davant d'uns tancs durant les protestes de Tiananmen (Xina, 1989), la foto del qual ha fet la volta al món, no va ser atropellat pel tanc sinó que va aconseguir aturar-lo. Tot i això, moltes persones asseguren recordar perfectament el seu assassinat per atropellament. En ubicar geogràficament també es pot produir l'efecte Mandela: Nova Zelanda és a la part inferior dreta d'Austràlia, i no a la part superior com moltes vegades es creu. El cop d'estat espanyol del 23 de Febrer de 1981 es va retransmetre per la ràdio. Tot i això, moltes persones tenen el vívid record d'haver-lo vist en directe per televisió.
EL MOTIU DEL SEU FAMÓS NOM - Què tenen en comú un activista sud-africà i aquest fenomen de la memòria? La resposta a aquesta pregunta és el que dóna nom a aquest efecte Mandela. El 2013, quan es va anunciar internacionalment la mort de Nelson Mandela a causa d'una greu infecció pulmonar, milers de persones de diferents parts del món van revelar estar convençudes que Mandela havia mort durant la seva estada a la presó als anys 80. Fiona Broome, una blocaire nord-americana que investiga esdeveniments paranormals, va ser la primera a comentar i indagar sobre aquest succés fins i tot anys abans d'aquesta mort. El 2009 va encunyar el terme "l'efecte Mandela" a través d'un conegut article de bloc en què comentava per primera vegada sobre la creença popular de la mort de l'activista, quan en realitat aquest seguia viu. Aquestes observacions van despertar molta curiositat i, des d'aleshores, Broome va començar a col·laborar amb científics que proporcionaven diferents teories i perspectives del causant d'aquest efecte a la memòria col·lectiva.
A través d'aquestes investigacions van descobrir que l'efecte Mandela es produïa amb molts altres fets, esdeveniments i situacions, convertint-lo de cas aïllat a un fenomen reconegut.
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Muy interesante esta entrada FRANCEC, fíjate de todos los ejemplos que has mencionado del efecto MANDELA, excepto del de la muerte de MANDELA, el del atropello del chino de Tiananmen y lo de la retransmisión televisiva del 23F, todos los demás, sí que los he pensado.. A mi, particularmente me ocurrió algo, que aun hoy me deja perpleja. A mi padre el diagnosticaron un cáncer de colon en Noviembre, le radiaron en diciembre, le operaron en febrero, le pusieron quimio hasta hasta su muerte en Junio, pues bien, durante años, en mi mente, creí que tras la última noche que pasé con él en el hospital, en febrero, me había avisado al día siguiente de su muerte… pero tal cual. Se me borraron todos los meses que trascurrieron de febrero a Junio. Precisamente fui consciente de este desfase cerebral, al escribir hace años una cosa sobre él aquí en el blog y al leerla en casa, todos quedaron perplejos porque yo lo recordaba así y no había sido en absoluto. Es verdad que para mi la muerte de mi padre fue uno de los shocks más duros que he vivido, porque además se fue cuando parecía estar mejor .. eso pensábamos todos y ni siquiera llegué para despedirme, es posible que por todo eso mi cerebro procesara todo tan raro. En fin, mil gracias, buen finde y un abrazo fuerte!
ResponEliminaEstos hechos pasan más a menudo de lo que pensamos, al rememorar los hechos solemos auto engañarnos, eso me lleva a una vez en que en preguntar a una persona si había estado en Nueva York me contestó, no recuerdo si una vez o ninguna,
ResponEliminaUn abrazo.
Y buen findeeeeeee!
ResponEliminaL'home del Monopoly no porta monocle, encara que la majoria de persones ho recorden així al dibuix que apareix a la caixa del joc.
ResponEliminaDarth Vader mai no va dir la frase "Luke, jo sóc el teu pare" que ha passat a formar part de la cultura popular. La frase real que apareix a L'imperi contraataca diu: “No, jo sóc el teu pare”.
Pues estos dos ejemplos a pies juntillas. Los otros, no.
Coño¡¡ con lo que me gusta la frase: yo soyyyyyyyyyyy tu padreeeeeee...y la música: tannn tannnnnnnnnnn tannnnnn tatannnnnnnnnn....
Darth Vader, de fet, era el pare putatiu. Clar que Darth Vader en realitat és Josemari Aznar, el Tempranillo.
ResponEliminaSalutte.
ja ja ja ja ja !!!
EliminaAgggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg¡¡¡¡
ResponEliminajejeje
Pues no sé qué decir, ni me creo mucho lo de tal efecto, particularmente no recuerdo haber tenido efectos Mandela, a no ser que muchas imaginaciones, invenciones y ocurrencias que uno tiene a lo largo de los días sean eso y yo sin enterarme. Lo que es obvio es que con el paso del tiempo se desfiguran nuestros recuerdos, se mezclan con otros, incluso con relatos de otras personas o lecturas propias, y nos puede parece haberlo vivido u observado cuando no fue así. Pues nada. yo me quedo con el mejor efecto Mandela de todos: el de un tozudo y radical resistente a la tiranía del Apartheid.
ResponEliminaLa Patrocinio y sus tres hermanas si que tuvieron el efecto Mandela. Pensaban las cuatro, no se sabe por qué que el tío Manolo habia muerto,. La PATRO dijo a sus hermanas, habría que ir a dar el pesame a la Dolores, ya que no fuimos al entierro. Y se fueron las cuatro hasta Ca n'Oriach, y al llamar a la puerta les abrió el presunto occiso, el tío Manolo.
ResponEliminaSaludos.
Yo, efectos Mandela no tengo, pero efectos mistela sí que los tengo. Okanuh, creo que ya no tiene; dice que no se habla con su cerebro.
ResponEliminamistela, moscatell, això sí que és vi de missa, ben fresquet, cura tots els mals.
ResponEliminaAmén
Elimina