La intel·ligència artificial està sacsejant el futur de les nostres societats. Els seus avenços posen en qüestió llocs de treball, però també, adverteix José María Lassalle (Santander, 1966), qui acabarà sent l'amo i l'esclau al nostre món, amb una IA que es farà cada cop més forta i no és improbable que arribi a la singularitat. I li sobrem. Lassalle publica Civilització artificial (Arpa), un atac al desenvolupament actual de la IA, que veu nihilista. Un nihilisme doble, el dels tecno llibertaris neoliberals de Silicon Valley i el del confucianisme digital xinès, que protagonitzen una carrera per l'hegemonia davant la qual creu que Europa ha d'apostar per un nou humanisme tecnològic. A la vanguardia, l'han entrevistat:

- Recalca que des dels seus orígens hi ha hagut una evolució nihilista de la IA. En quin sentit?

No hi ha hagut un propòsit que acompanyés el seu desenvolupament malgrat ser una tecnologia que no és simplement facilitadora, sinó que neix amb la vocació de generar poder, un poder de canvi. Aquest poder utòpic que està inserit al seu ADN. Imitar-nos sense imperfeccions. Com que no té propòsit ni una configuració sistèmicament ètica és nihilista. El poder pel poder. És el debat que des del republicanisme romà preocupa la política democràtica. Com es pot controlar la tendència a l'hegemonia del poder quan es desenvolupa sense regulació ni límits.

- Replicar-nos sense defectes, diu, és la idea amb què neix la IA amb Alan Turing.

Busca replicar. És a la vocació aspiracional de Turing: l'impacte de la mort d'un amic li porta a dir als seus pares que replicarà la intel·ligència del seu fill perquè segueixi viu. Aquesta lògica espiritualitzada d'una rèplica que substitueix allò perdut ens connecta amb el mite gairebé fundacional de la civilització occidental. Hi ha un element profètic a la IA que no identifiquem perquè s'ha sistematitzat lògicament. En l'apoteosi de la intel·ligència artificial hi ha la màgia, el poder de seducció del que és màgic. I en aquesta idea de replicar un cervell desproveït dels defectes que porten l'ésser humà a equivocar-se, perquè la seva complexitat orgànica i cultural fa prendre decisions equivocades que no fan ús d'una intel·ligència lògica estadística que confon la precisió amb la veritat, hem de reconèixer que a l'ADN de la IA hi ha la utopia correctora del que és humà com a error. I establir una idea de justícia basada a superar totes les imperfeccions humanes. I aquí, sense que els tecnòlegs ho intueixin de manera precisa, hi ha un corrent totalitari. Trencar els límits és a l'essència de la IA. No hi ha fronteres. I on no hi ha fronteres ni límits, no hi ha ètica.

- "El capital està en mans de l'amo de l'algorisme, que no paga impostos, i la feina, de màquines"

Assegura que els avenços de la IA ja provoquen l'increment de la desigualtat que soscava les classes mitjanes i la democràcia.

La màquina de vapor i la revolució industrial fonamenten l'aparició de les classes mitjanes, capaces de col·laborar amb aquesta revolució amb el treball intel·lectual. El treball de l'advocat, l'enginyer, l'arquitecte, el creatiu és allò que la IA soscava. El treball humà intel·lectual val menys.

- El contracte social del segle XX salta pels aires?

D'això hauríem d'estar discutint mentre creix la desigualtat per un ús intensiu de la transformació digital, tenint la IA com a protagonista que desplaça la intel·ligència humana dels treballs que han suportat l'expertesa del capitalisme postindustrial i ara del capitalisme cognitiu. Un capitalisme que genera plusvàlues al voltant del coneixement, però ja no humà, sinó d'un mediat per màquines.

- El pacte social que va sostenir l'estat del benestar es trenca per configurar un disseny on el capital està a mans hegemòniques de l'amo de l'algorisme, que a més no paga impostos per ell, i el treball a mans de màquines, plataformes, intel·ligències artificials. Això explica la concentració de riquesa a les mans d'uns quants i la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i l'enuig d'aquestes que alimenta el populisme. Hi ha un desalineament de la classe mitjana respecte a la democràcia que està tensionant les nostres societats.

“En 20 anys podem tenir al davant algú que no ens entengui i que ens vegi com a amenaça”

- I a més, no descarta que la IA arriba a la singularitat.

Grans tecnòlegs veuen possible el clic cognitiu. I a això se li suma que al nostre sistema capitalista el compte de resultats importa. La màquina ja aporta a l'Internet de les Coses més valor per la dada que la dada que generem els éssers humans. I si les màquines aporten més valor inconscientment, què no hi aportarien conscients? A la lògica capitalista, és l'avantsala de la cerca.

- La possibilitat de viure a Matrix no és tan remota.

No. El problema no és avui la desinformació, un problema per a les democràcies liberals, és la inautenticitat, que la IA sigui capaç de crear, a partir de la informació que té sobre mi, una conversa com la que estem mantenint, radicalment diferent però creïble. I que un subjecte informat dubti, de manera que els mecanismes de control acaben en una altra IA. Això destrueix la democràcia i la nostra civilització, atenta contra l'estructura epistèmica que ha fonamentat el coneixement i la veritat. Quan Hannah Arendt a La condició humana reflexiona sobre l'autenticitat del que és humà al món, no és menjar un producte bio, és sentir que estàs tocant la realitat. I això pot desaparèixer davant dels nostres ulls sense assabentar-nos-en.

- Quin és el risc més gran al qual ens enfrontem?

Col·locar-nos d'aquí a 20 anys davant d'algú amb qui no podem dialogar des de la confiança i un estatus amigable, recíproc, sinó d'un altre que projecta sobre nosaltres una mirada sintètica, que no ens entengui i ens vegi com a amenaça. No estem generant capacitats en aquesta alteritat per tenir la possibilitat de construir democràcia, que és una conversa civilitzada.

- Què fa Europa enmig de la lluita entre els EUA i la Xina?

El reglament europeu d'IA està intentant, en una lògica de realisme polític, posar èmfasi a ser capaços de desenvolupar la intel·ligència europea, que competeixi amb totes dues. I és molt complicat, tret que treballéssim una dimensió humanista que no pensi en termes de potència de capacitat, sinó de potència qualitativa. L'ésser humà ha d'aportar a la màquina la consciència que no tindrà. I aquesta consciència implica no només un codi ètic, sinó un codi moral. I crear una alteritat artificial té un impacte sobre nosaltres. Hem de pensar en quin pla posar aquest algú. Estem creant un tità, i està en joc que sigui un home divinitzat qui es posi sobre les seves espatlles per veure més lluny o convertir el tità en un déu que governi éssers humans nans. - Justo Barranco - lavanguardia.com