Steven Pinker explica al seu últim llibre el següent acudit: Un home s'emprova un vestit i li diu al sastre: “Necessito que ­escurci aquesta màniga”. El sastre contesta: “No cal, doblegui el colze i ja veurà com es corregeix la màniga”. El client replica: “D'a­cord, però quan ho faig, s'apuja el coll pel clatell”. El sastre respon: “Aixequi el cap, tiri'l cap enrere i li quedarà perfecte”. El client exclama: “Però ara l'espatlla esquerra és set centímetres més baixa que la dreta”. El sastre li diu sense immutar-se: “Cap problema, en té prou amb doblegar la cintura a l'esquerra i ja veurà com s'iguala”. L'home surt de la botiga amb el colze inclinat, el cap enrere i el tors doblegat, mentre camina espasmòdicament. Dos vianants comenten el seu aspecte: “Has vist aquest discapacitat? Em fa molta llàstima”. I el seu col·lega respon: “Sí, però el seu sastre és un geni, ha aconseguit que el vestit li vagi com l'anell al dit”.

La pregunta que em faig davant la complexa legislatura que se li presenta al President del Govern Espanyol és: qui és el sastre de Pedro Sánchez?. Esperem que no sigui el sastre de Panamà, ni el d'Alfonso Ussia.