Porto una munió d'anys esperant Godot, malgrat saber amb certesa que mai no vindrà. Què hi faig aquí doncs? -us preguntareu- Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge. Aquest és el primer dels aforismes de 'el marmessor de la ignorància' del 2001. La primera vegada que vaig llegir el llibret de tot esperant Godot (a Palma mentre feia la mili), no vaig entendre res de res, després en veure l'obra representada per un grup amateur, encara vaig entendre menys, però en no gosar acceptar-ho, la meva reflexió a un company més o menys ignorant com jo fou: "no t'ho puc explicar el que ens vol dir Becket, no ho entendries, és massa profund per a tu" i em vaig quedar tan ample. De fet, això ens solia passar més o menys a la majoria quan anàvem a veure les pel·lícules d'art i assaig, ningú entenia res, però per no semblar incultes ens inventavem explicacions inversemblants. Ara, almenys en l'àmbit de la política segueixo sense entendre res, i ho escric a 45 minuts mal comptats de què Pedro Sánchez aclareixi la X de la seva situació,  clar que si com diuen a última hora, que ja ha anat a veure al Rei a la Zarzuela, vol dir que dimitirà o canviarà la seva situació actual. O sigui que seguirem esperant a Godot eternament i sense entendre res.