No du jersei blanc-i-vermell amb gorro a joc, ni ulleres rodones ni bastó. Però resulta igual d’esquiu que el mític Wally dels llibres d’antuvi. Felipe González no ha estat vist en cap de les concentracions de suport a Pedro Sánchez que s’han produït els darrers dies. Potser cal buscar la seva silueta de bisbe afartat encallada en una porta giratòria. Però el seu nom ha estat tendència i la seva absència s’ha fet encara més evident quan qui va ser la seva esposa fins al 2008, Carmen Romero, sí que s’ha deixat veure entre els congregats representant la vella guàrdia socialista. El mutis de Felipe és especialment dolorós si es recorda l’operació politicomediàtica del que es va batejar en el seu moment com a sindicat del crim, que va intentar carregar-se el seu govern legítim a cop de conspiració. Que un successor seu es trobi en una tessitura similar i que ell no li demostri una mínima solidaritat és la mostra exacta de la seva renúncia ideològica. Sota les llambordes no hi ha la platja, hi ha un opulent Felipe González amagat. Àlex Gutiérrez a ara.cat