Tinc 62 anys. Vaig néixer a San Francisco i visc a Nova York. Estic casada i tinc un fill. Tornant les ciutats als ciutadans canviarem. Em considero una persona espiritual. (Foto: LV)

Janette Sadik-Khan, va ser la ideòloga de la transformació dels carrers d'una de les ciutats més grans i dures del món, Nova York, que ha passat de carrers dominats pels cotxes a espais urbans de vianants i amb carrils bici, tot un èxit dut a terme durant els sis anys d'alcaldia de Michael R. Bloomberg, del 2007 al 2013, que la va contractar com a comissionada del Departament de Transport i amb el qual segueix treballant actualment com a directora a Bloomberg Associates, una consultoria filantròpica establerta per l'exalcalde que assessora alcaldes de tot el món per millorar la qualitat de vida dels seus residents. De la seva experiència a diferents ciutats del món va néixer Lluitar pel carrer (Capità Swing), que ha escrit amb el periodista Seth Solomonow. Les seves contribucions han estat premiades per la Fundació Rockefeller. Era la comissària de Transports durant el mandat de l?alcalde Michael Bloomberg. Transformem els carrers de la ciutat per fer lloc a vianants, ciclistes, autobusos i espais verds. . Ima Sanchís a la vanguardia l'ha entrevistat.

Més de la meitat de la població mundial viu a ciutats.

Sí, i l'any 2050 serà el 70%, i no hi ha un lloc més mortífer al món. Les emissions dels cotxes són la principal font de contaminació atmosfèrica.

Les ciutats van lliurar la major part del seu espai als cotxes.

Cal tornar-ho al ciutadà. Els carrers necessiten algú que els defensi. Durant l'administració de Bloomberg construïm 650 km de carrils bicicletes, avui ja tenim 3.800 km. I el nostre Bicing ha esdevingut el parc de bicicletes més gran del món fora de la Xina.

Felicitats.

En sis anys vam crear set línies de bus ràpid, vam aconseguir convertir Times Square en un oasi per a vianants i vam construir més de setanta noves places a Nova York.

Es van afanyar molt.

Ho vam fer amb projectes pilot i materials provisionals perquè els novaiorquesos no creien que la seva ciutat pogués canviar.

Vostè va ser àngel i dimoni.

Sí, molts d'entrada eren reticents. No es pot canviar l'statu quo sense baralla, ho pot preguntar a l'alcalde Sadiq-Khan de Londres, a l'alcaldessa Hidalgo a París, a López a Bogotà, Moore a Sydney, o a Plante a Montreal... Alcaldes que s'hi han sumat a tornar la ciutat als ciutadans.

D'on va treure les idees?

Un dels meus primers viatges va anar a Copenhaguen, on van fer una cosa molt senzilla: van crear els seus carrils bici apartant els cotxes de les voreres, ràpid i barat.

Quin va ser el següent pas?

Vam recollir moltes dades que demostraven que tots aquests projectes pilot tenien beneficis de mobilitat, salut i econòmics. Els comerços dels carrers de vianants han millorat els seus ingressos un 50%; entra molta més gent a les botigues si els carrers són amigables per a la gent que va amb bicicleta o a peu.

A les superilles de Barcelona substitueixen els arbres per testos.

Cal omplir ciutats d'arbres per millorar la qualitat de l'aire i mitigar la calor. Hi ha ciutats que fins i tot estudien retirar el ciment i tornar a fer silvestres els carrers.

També hi ha polítiques i ciutadans que volen tornar els carrers als cotxes.

Els canvis costen d'assumir, tot i que a la gran majoria de ciutats els alcaldes que han apostat pel vianant, les vies verdes i la bicicleta han estat reelegits.

Els ciutadans volen ciutats segures.

Quan un dissenya els carrers pensant en els cotxes com si fossin autopistes, els carrers es buiden. Tenir més gent al carrer les fa més segures. Els carrers no han de ser només una manera d'anar d'un lloc a l'altre.

La criminalitat es redueix?

Als barris on la vida al carrer s'ha multiplicat ha baixat la criminalitat. La gran urbanista Jane Jacobs deia que no era la policia la que feia que un barri fos segur sinó els ulls vigilants de la gent que està asseguda als bancs, als parcs, que passeja pel carrer.

I els accidents de trànsit es redueixen?

Les intervencions a Nova York, des dels carrils bici fins a l'ampliació de les voreres, han fet que la mortalitat per accident de trànsit hagi arribat al nivell més baix des de fa 100 anys.

Quina ciutat la sorprèn?

Milà, amb el programa Piazze Aperte, ha convertit espais dels cotxes en llocs on juguen els nens. París ha creat carrers escolars, carrers verds arbrats i ha transformat vies principals com la Rue de Rivoli i la Rive Droite en corredors sense cotxes plens de gent que camina o va amb bicicleta. Al centre de Londres el nombre de ciclistes ja supera el de conductors.

Peatonalitzar els carrers és el futur?

Un 75% de l'espai dels carrers el fa servir un 25% de trànsit que és letal. Si vingués un extraterrestre a la Terra pensaria que el més important per a nosaltres són aquestes caixes de metall d'una tona perquè són les que ocupen més espai, i són sorollosos i contaminants. No té cap sentit.

Com serà la ciutat del futur?

El futur va muntat en una bici elèctrica. Si aconseguim canviar els carrers de les ciutats canviarem el món i es pot fer de pressa i barat.

No importa el clima ni la topografia?

El que importa és la geografia del carrer, la gent no se sent segura anant entre els cotxes. Quan vam construir el primer carril bici a Nova York les vendes de bicis van pujar un 58%, és una bona política pública.

Mentrestant, a BCN, la Justícia?, va tombant els projectes de les superilles d'Ada Colau. Spain is different.