Els mesos de debat, redacció i aprovació de la Constitució el 1978 per part del Congrés i el Senat van ser intensos per al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que va organitzar en cinc mesos –amb l'estiu pel mig– onze estudis d'opinió sobre el coneixement, suport i temes de debat polític i social intens que recollia la Carta Magna, començant pel model d'educació, la legalització del divorci –no recollida finalment al text– i l'abolició de la pena de mort i acabant pel dret a la sindicació lliure i descentralització de l'Estat.

Mes a mes, els sondejos van demostrar que la importància que els espanyols donaven a aquestes noves bases de convivència que havien d'establir la democràcia no era gens proporcional al seu interès i coneixement, de la mateixa manera que en el seu posicionament i suport al text primava la desconfiança fins poc abans de la seva aprovació parlamentària i la convocatòria del referèndum del 6 de desembre d'aquell any.

De la mateixa manera, molts dels acords polítics no es van correspondre amb el sentir ciutadà. En particular, els referents a l'estructura política de l'Estat i a la diferenciació de les autonomies històriques, ja que la majoria ciutadana es decantava per un model més unificat des del govern central i un desenvolupament igualitari de les competències autonòmiques. Tot i els recels que van revelar les enquestes, la Constitució va acabar sent aprovada per una àmplia majoria tant a les Corts com per part de la ciutadania.

És important fixar-se a la foto dels ponents de la Constitució: Gabriel Cisneros, José Pedro Pérez Llorca, Gregorio Peces Barba, Miguel Herrero, Miquel Roca i, asseguts d'esquena, Jordi Solé Tura i Manuel Fraga. Tots junts per una Constitució, un comunista al costat d'un franquista. El Cafè per a tothom segurament va ser un error, però un error necessari per aprovar la Constitució del 78. Lamentablement, a Catalunya seguim ancorats en el mateix problema, ara s'anomena finançament singular per a Catalunya, un finançament que al seu dia defensava el PP quan Feijóo encara era a Galícia. També Alícia Sánchez Camarga defensava el 2012 un finançament just per a Catalunya. Mentrestant, ERC està perduda en el seu laberint caïnita reclamant els mateixos drets que bascos i navarresos, tot i saber que això és impossible. En el millor dels supòsits, tornarem a un nou cafè singular per a tothom. De nou un altre error, esperem que sigui un error necessari per aconseguir la pau, la calma i enviar al carall la polarització.