Ecologia: I els milers, o milions i milions d'espècies d'animals i vegetals, que es van extingir abans de l'aparició del primer fum industrial?

Sembla una bajanada, però l'aforisme de Fuster és d'una claredat meridiana, a la natura tot té un sentit i tot està relacionat, per això no entenc la repoblació al Pirineu d'ossos, que si al seu dia (o nit) varen desaparèixer va ser per la selecció natural de les espècies, com va passar amb tantes altres.
A l'Estany, a 900 metres sobre el nivell de la mar, on hi havia un estany, - d'aquí el nom - era relativament fàcil trobar-hi petxines, o a la muntanya de Montserrat n'hi ha també, vol dir que la naturalesa aliena a les malifetes dels homínids, fa i desfà segons li convé o es veu obligada a fer-ho.
Tan irresponsable podria semblar l'aforisme de Fuster com l'actitud dels que parlen de salvar el Planeta, com si al Planeta li importés gaire que la platja estigués a la Barceloneta o a Moià. Haurien si de cas, de parlar de salvar-nos a nosaltres, als homínids i homínides com a espècie, que tampoc sé si val massa la pena. Estic segur, però, que Fuster avui dia no escriuria aquest aforisme, la consciència ecològica de la gent ha canviat molt en aquests anys, tot i que el que diu és molt coherent, lògic i raonable. Amb la pandèmia es va aparcar momentàniament tot el tema del canvi i del climàtic i la contaminació, però el desastre ecològic va continuar, augmentat pels milers i milers de mascaretes i residus plàstics amb el tap sense enganxar, que poblen la terra i trigaran 400 anys o més a descompondre's. Senyors ecologistes. no salveu el planeta, salveu-nos a nosaltres, encara que no ens ho mereixem. Gràcies, però em sembla que ja feu tard.