ESQUERRA EN EL SEU LABERINT

En un món saturat d'informació, el principi de parsimònia, conegut popularment com a navalla d'Ockham, s'alça com una guia per al raonament. Proposta pel frare i filòsof Guillem d'Ockham (segle XIV), aquesta regla suggereix que, davant de diverses explicacions possibles, la més simple és, segurament, la més probable. Però aquest principi d'Ockham no és vàlid per Esquerra, perquè de totes les explicacions que hi ha i hi haurà de la seva crisi, internes i externes, cap és simple, cap és probable, ans al contrari. Esquerra està dins del laberint del Minotaure, sense cap possibilitat de sortir-ne indemne. Només cal contemplar l'expressió de les cares dels negociadors per deduir no tant el resultat final de les negociacions, com la inviabilitat d'aquestes si es fonamenten sobre una cosa innegociable ni ara ni mai, la integritat territorial de la nació i la sobirania dels espanyols, de tots els espanyols, sobre aquesta, com passa en què manté el PSOE amb ERC per aconseguir la seva positiva abstenció en la investidura de Sánchez.

Esquerra Republicana de Catalunya, que va defugir la seva condició d'esquerres, de republicana en sentit estricte i cabal, i fins i tot de Catalunya per atendre només l'interès de la meitat, per abraçar el nacionalisme més reaccionari, no sap ara on és, però sí el que li demana el cos, una cosa així com recuperar, apropiant-se'l, el paper que va interpretar CiU durant dècades, que li permetia estar simultàniament a missa ia la processó, és a dir, governar a Espanya gràcies al seu suport als governs nacionals del PSOE i del PP, i, alhora, governar en una Catalunya gairebé, gairebé, independent. Per desgràcia per a ERC, la insaciabilitat d'uns quants orats eixelebrats i la necessitat d'aquests de desempallegar-se de l'ombra de la corrupció "convergent" que portaven cosida a l'esquena, van fer malbé  aquell escenari tradicional, i ara Rufián i companyia no troben la sortida del laberint que tant i tan frívolament van contribuir a crear. En realitat, és Esquerra la que espera que el PSOE els socorri, i no al revés. Que li doni alguna idea, que li mostri alguna sortida que no sigui o no sembli la del botifler, que li ofereixi una taula on agafar-se al naufragi de la nau fantasma que pilota Puigdemont. Així crec que van les negociacions en què només això es pot negociar. Podran allargar la investidura d'illa, però l'acabaran duent-la a terme, no tenen cap altre possibilitat. 

El problema d'Esquerra rau en el fet que facin el que facin, tenen una mala peça al teler. 'Ceterum censeo Carthaginem esse delendam', pero potser no caldrà, ja es destrueixen tots sols.