EUTANASIA, DUES SOL·LICITUDS DIÀRIES

La llei d'eutanàsia va complir la setmana passada tres anys des que el 25 de juny del 2021 va entrar en vigor. El balanç d'aplicació, tot i això, és agredolç, la burocràcia frena gairebé la meitat de les sol·licituds, cosa que no suposa una bona notícia segons Dret a Morir Dignament (DMD), l'entitat civil referent en aquesta causa.

El periodista Carlos Montaner tenia clar que volia morir quan, com, on i en companyia de qui triés. Des de ben jove. Així que quan li van diagnosticar una malaltia neurodegenerativa incurable, que li anava minvant les facultats irremeiablement, ho va tenir clar. Va exigir el dret a morir dignament, emparat a la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia (LORE), aprovada fa tres anys. Ho havia deixat per escrit (testament vital) i així ho va fer saber al seu metge i al neuròleg corresponent. La primera li va donar a entendre que jugués al dòmino i passegés i el neuròleg va tenir dubtes de si el seu cas estava dins de la norma, malgrat que la seva malaltia era greu, incurable i li provocava un patiment enorme, perquè anava perdent dia a dia les facultats que, a parer seu, li feien ser la persona que era. “Hi ha metges que creuen que has d'estar en cures pal·liatives, en una situació agonitzant, perquè tramitin la sol·licitud i no és així”, explica la seva filla Gina.

Gina Montaner: “Per a la família, va ser molt dur, però és el que volia el meu pare”. Per això, van recórrer a la comissió de garanties de la seva comunitat, que va acceptar les al·legacions. “Va morir el 29 de juny amb les facultats molt minvades, però lúcid, com volia morir. Envoltat dels seus, acomiadant-se. Per a la família va ser dur, però era la decisió”, assenyala Gina. Carlos Montaner va poder esperar que la comissió de garanties decidís sobre el seu cas. Però almenys un terç de les persones que sol·liciten l'eutanàsia moren abans que aquest dret s'apliqui. Els casos es resolen en una mitjana de 75 dies, quan no s'haurien de demorar més de 35, que estableix la llei, denuncia el metge i vicepresident de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), Fernando Marín.

Amb les dades del 2022 (les darreres de l'informe del Ministeri de Sanitat amb les xifres que envien les comunitats), són 152 les persones que van morir mentre es tramitava la sol·licitud d'eutanàsia, d'un total de 576 sol·licituds totals. El 2022, van morir per eutanàsia un total de 288 persones a Espanya. Es tracta del primer any complet amb dades oficials, perquè el 2021 la llei va entrar en vigor el 25 de juny, i en els sis mesos posteriors es van registrar 75 eutanàsies.

I el 2023? Segons les dades demanades pel Ministeri de Sanitat de les comunitats (moltes només als mitjans i no en informes) i per DMD, el nombre de sol·licituds d'eutanàsia han ascendit a 727, dues al dia, i s'han fet 323 prestacions, menys d'una al dia. Des de DMD es denuncia “l'escassetat i la mala qualitat de les dades”. I amb les xifres recollides en relació amb la taxa de morts per eutanàsia “s'aprecien diferències notables entre comunitats autònomes”, indica Marín. Un fet que revela desigualtat a l'accés a aquesta prestació entre diferents territoris, segons DMD.

Hi ha grans diferències entre comunitats, que no s'expliquen, assenyala Marín. Al capdavant de morts per eutanàsia se situen Catalunya, el País Basc i Navarra. I a la cua, Múrcia, Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. “A vegades se'ns diu que és per un tema cultural, que allà la família importa molt. Què passa, que al País Basc o Catalunya la família no importa? No és cert. El que hi ha és molt de desconeixement de la llei tant dels ciutadans com dels professionals sanitaris”, explica el vicepresident de DMD. A més, l'associació mostra la seva preocupació pel “maltractament institucional” que reben alguns sol·licitants de la prestació d'ajuda per morir, cosa que suposa un “patiment afegit” per a aquestes persones i les seves famílies. Aquests casos, “encara que no siguin gens la norma, són molt significatius, perquè tots han passat pel tràmit de valoració de la comissió de garantia, i delaten les limitacions i de vegades els excessos d'aquestes comissions”, explica Fernando Marín. "En alguns d'aquests casos, han arribat a descriure el tracte rebut com a cruel, i això ens porta a preguntar-nos si hi ha membres de les comissions de garantia i avaluació disposats a boicotejar la llei per motius ideològics, polítics o corporatius", sosté. Àngel sent que la seva dona, Fernanda, es va sentir maltractada. Afectada per una malaltia neurodegenerativa, aquesta infermera va deixar dit al testament vital que quan aquesta avancés irremeiablement, li practiquessin l'eutanàsia. El metge i el seu neuròleg el van recolzar, però un facultatiu i un jurista de la comissió de garantia el van rebutjar, al·legant que ella no estava en les condicions òptimes quan va signar el document. “Una institució pública, que certifica que tens les facultats per subscriure el testament, davant una altra, que diu que no”, recorda Ángel. La comissió va donar la raó a Fernanda. Amb el propòsit de millorar l'aplicació de la llei i garantir el dret a l'eutanàsia a tot el territori espanyol, DMD ha traslladat al Ministeri de Sanitat 18 propostes perquè s'incloguin al Manual de Bones Pràctiques d'Eutanàsia. Entre elles, que Sanitat proposi un model dinforme per a totes les comunitats autònomes i una data de publicació; que impulsi una comissió estatal de l'eutanàsia i recomani que els membres de les comissions de garantia i avaluació no siguin objectors de consciència. “Aquestes comissions haurien de ser òrgans administratius que verifiquen el compliment del que marca la llei. Tot i això, moltes vegades s'estan comportant com un tercer avaluador, posant en qüestió o fins i tot contradient les conclusions dels clínics que han intervingut en el procés deliberatiu de cada cas”, explica Fernando Marín. Per tot això, DMD reclama al Ministeri de Sanitat la creació d'un reglament per a la Llei d'Eutanàsia que aclareixi aquest tipus de qüestions, defineixi els mínims exigibles i situï els continguts de la llei a la realitat sociopolítica. "Entenem que aquest reglament ha de ser elaborat i aprovat pel Govern sense dilatar més aquesta i altres indefinicions que estan contribuint a la desigualtat entre territoris", sosté el vicepresident de DMD. - Celeste López. La vanguardia.