Ivan Krastev és la persona amb qui Josep Borrell, el cap de la Política Exterior de la UE, s'asseu després d'un sopar per demanar consell sobre què fer a Ucraïna i més enllà. Això va passar fa uns dies al menjador del college St Antony's, a la Universitat d'Oxford, on Krastev ha estat treballant el darrer semestre. El politòleg búlgar és coautor de l'assaig influent 'La llum que s'apaga' sobre l'auge de l'autoritarisme a Europa central i oriental que semblen imitar ara països d'Europa occidental i els Estats Units, i de Ja és demà?, sobre els efectes de la pandèmia. Maria Ramírez l'ha entrevistat per al diario.es. Aquesta és part de la seva conversa, en què parla sobre els populismes i el seu efecte sobre la democràcia.

"El populisme no té les seves arrels a la por, sinó a l'ansietat, quan tems moltes coses, però no saps exactament quines. I quan estàs molt ansiós, també fas molt de soroll i tractes de trobar algun tipus de solució màgica. 

És possible abordar-ho des de la política?

És molt més fàcil confiar en les persones que en els partits. És per això que la ideologia es reemplaça per individus carismàtics. A més, el preu de ser en política és molt alt aquests dies. I l'altra cosa que, per descomptat, canvia radicalment és el poder dels principals mitjans de comunicació, perquè la gent s'està tornant desconfiada de qualsevol cosa que tingui alguna idea d'autoritat i la frontera entre qualsevol pensament analític i qualsevol fantasia conspirativa ha estat destruïda, la gent està disposada a creure qualsevol cosa. Això està canviant dramàticament la política, perquè el que està desapareixent és gairebé qualsevol consens. Ja no hi ha sentit comú perquè res no és comú, hi ha una història fragmentada en què diferents grups de persones se subscriuen a una idea molt diferent del que és la realitat. I és molt difícil governar perquè és molt difícil crear cohesió social. És fàcil culpar els polítics de tot, però tracti d'imaginar com és governar societats tan fragmentades o tan polaritzades o totes dues coses alhora.

Veu una mica de llum? Es pot trobar alguna esperança en l'experiència de Polònia o d'altres països del centre i d'Europa on no ha pujat tant l'extrema dreta en aquestes eleccions?

No és que Europa se'n vagi al carall. Això no és veritat. Europa va en totes direccions alhora. No hi ha cap sola tendència. Sí, hi ha un cert gir cap a la dreta, però passen moltes coses alhora. Polònia és un exemple interessant. Era una societat força conservadora en general a causa de l'Església catòlica, l'anti-comunisme i un nacionalisme força fort. Hi havia un cert consens entre partits conservadors, fins i tot a la dècada de 1990. I després Kaczynski va arribar al poder i va decidir convertir aquest consens en una arma. Per exemple, eren força conservadors sobre el dret a l'avortament, i tenien límits, però van començar a tractar de criminalitzar qualsevol avortament. El Partit Llei i Justícia tenia polítiques socials força bones quan va arribar al poder: part de la seva popularitat no es va deure només als seus punts de vista nacionalistes, sinó que també va reduir la desigualtat social. Però quan es va posar a dir a la gent com viure, quants fills tenir, què fer, què no fer, hi va haver una gran reacció. Així va aconseguir liberalitzar la societat polonesa en la mesura que cap partit liberal no ho havia fet mai: de la mateixa manera que hi ha hagut una reacció contra les polítiques progressistes i liberals, també hi ha hagut una reacció contra les polítiques populistes de dreta. Però la veritat és que tot no és blanc o negre. També depèn dels resultats d'algunes polítiques i del tipus de reaccions que desencadenaran. El resultat no serà necessàriament ombrívol, però aquest és un període d'una transformació important. Podria acabar malament, però també molt millor. I aquesta és la gràcia de la democràcia. La democràcia no és fàcil de predir, perquè es basa en un futur obert.

No hi ha tant de perill per a la democràcia?

La frontera entre democràcia i autoritarisme s'ha tornat una frontera tan mal vigilada que anomenem el mateix règim “democràtic” dilluns i autoritari" divendres. La manera de governar està canviant. Part d'això té molt a veure amb la tecnologia. Part és perquè no som les mateixes persones. Tenim unes expectatives diferents. Però, per altra banda, a Europa continuen estant els millors llocs per viure, molt millor que els Estats Units, molt millor que la Xina. No crec que ningú estigui disposat a emigrar a la Rússia de Putin, fins i tot si li agrada a la televisió. Europa continua sent el lloc que més s'asssembla una llar.