La comissió executiva del partit conservador Els Republicans (LR) va decidir aquest dimecres expulsar el seu president, Éric Ciotti, per defensar una aliança amb la ultradreta de Marine Le Pen per a les legislatives anticipades del 30 de juny i 7 de juliol. La decisió ha estat adoptada per "unanimitat" dels membres de l'executiva dels Republicans, segons una declaració que denuncia l'acord "anti natura" que Ciotti volia impulsar amb la ultradreta.
S'ha revoltat la política francesa després de les eleccions europees del passat dia 9. La dreta es mobilitza, però l'esquerra també, els amics de la comuna de PARIS de 1871, han publicat aquest comunicat: "Si bé coneixem des de fa dècades el retorn dels moviments nacionalistes al continent europeu, els darrers temps han estat marcats per una acceleració de l'avenç de l'extrema dreta, avui a les portes del poder al nostre país. El 9 de juny del 2024, la Presidència de la República va obrir el camí a una novetat d'allò més perillosa: per primera vegada a la història del nostre país, l'extrema dreta es pot apoderar de l'aparell estatal, de la seva policia i de la seva administració, mitjançant eleccions. Des de la tarda del 9 de juny, en el marc d'un aixecament popular, les forces socials del país han convocat un Front Popular contra l'Agrupació Nacional. Quan coneixem la història, no podem minimitzar què significa jugar amb partits reaccionaris. En l'esperit de la Comuna del 1871, sent conscients que la democràcia no es limita a les simples eleccions, hem de comprendre la gravetat del moment i comprendre el que està en joc en aquestes eleccions legislatives. El 25 de maig, durant l'homenatge ritual a l'experiència comunera, recordàvem el Front Popular del 1936 i les 600.000 persones que van marxar al Mur des Fédérés. Com no donar suport avui a la iniciativa de formar un nou Front el més ampli possible?. Del 1936 al 2024, i com en tots els moments de crisi de la nostra història, no oblidem una cosa: no hi ha hagut mai una víctima mortal!
En la història del moviment social i progressista, mai una organització va aconseguir imposar-se sola, el moviment sempre ha estat el de la unió de diverses banderes, la Comuna en va ser prova. Perquè es tracta de defensar el projecte emancipador de la llibertat social, els Amics de la Comuna de París del 1871, l'associació obrera més antiga de França, convoquen a unir-se al Front Popular. Aquest Front ha de ser ampli, anar més enllà de l'única aliança electoral i convertir-se en el símbol d'una lluita de totes les organitzacions progressistes del país avui i demà.
A la urgència del moment, en les properes setmanes tots tenim un paper per exercir".
Visca la República democràtica i social!
Manifest de la comuna de Paris, gràcies a l'enllaç de La Antorcha de Kraus
Per regla general, els nostres veïns saben molt millor què cal fer i com fer-ho. Aquí només sabem empassar-nos gripaus i cagar sopa de granota.
Sí, però ja veus que a l'esquerra també hi ha molta divisió, com passa aquí. El que passa és que ara també se'ls està dividint la dreta.
No entiendo de política, pero sé que en Francia hay segunda vuelta ,algo que recuerdo mi profe de Historia en el bachillerato, decía, que los franceses tomaban una decisión conjunta. Aquello me sonaba bien.
Aquí Sánchez, ha demostrado que se puede gobernar hasta con el diablo y aunque te quite el sueño.No está mal,me gusta.Lo primero y por encima de todo es formar un gobierno.
Saludos
Más que el diablo, un demonio de segunda clase. El único diablo está en la derecha
Saludos.
Más o menos comparto los comentarios anteriores, pero he de decir que comparar la legislación francesa con la española, tal y como la conocemos ahora, son la noche y el día.
De entrada en Francia jamás, por su centralismo, tendrían unas autonomías casi federales como son las nuestras, y dos, y tómalo con certeza, si por aquellas se hubiera producido lo que se produjo en Cataluña, todos los partidos de ámbito nacional, empezando por el PCF, hubieran aplicado el simil del 155 sin contemplaciones.
Yo creo que no debemos olvidar el detalle.
salut
A França no necessiten ni els reclamen autonomies, ho tenen organitzat d'una manera centralista que s'ha acabat imposant i la gent ja no reclama, o només és una minoria. Jo diria que a França el procés no es contempla, ni tan sols s'enten
Salut.
En Francia tienen un patriotismo intrínseco que les une siempre ante la adversidad, por eso siempre se dice que son chovinistas, no, defienden y están orgullosos de lo suyo. Aquí no tenemos ni idea de qué es eso, somos patrioteros, cada uno con su banderita a darle en la cabeza con ella, al de la lado y no FRANCESC, el diablo no está sólo en la derecha, sólo que a la extrema derecha se le ven más los cuernos ; ) Un abrazo!
Los franceses hicieron su revolución, mientras que nosotros aún la tenemos pendiente.
¡Un abrazo!
Y de su Revolución, Francesc, sacaron su unidad, unidad que la tienen tan clara que incluso los del Rosellón no quieren cuentas nada más que con su país, que es Francia.
Salut
Així és, potser seria arribada l'hora de què la féssim nosaltres.