L’escàndol en la sessió del Congrés en què es va aprovar la llei d’Amnistia, amb Gabriel Rufián etzibant “pròxima parada, referèndum”, em va recordar l’incendi que hi va haver a l’estiu del 1869 a l’apotecaria del carrer Fuencarral de Madrid, on s’exposava a l’aparador la cama embalsamada del torero El Tato, víctima de l’envestida del toro Peregrino. El dia en què les flames van devorar l’establiment, al farmacèutic només semblava preocupar-li la cama del matador, fins al punt que s’hi va jugar la pell intentant salvar-la del foc, recorda Màrius Carol. Mentrestant, Marta Rovira Ferrussoleja, encarnada en el personatge de la visita de la rancúnia. La dirigent dels republicans ha assegurat que l'amnistia ha de ser l'excusa perfecta per “recomençar”, perquè les formacions i entitats independentistes tornin a caminar de la mà i aconseguir un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat. Una altra que no ha entès res, ni n'ha après la lliçó. Els hem fet empassar l'amnistia” es vanta la impúdica. Recomençar, diu, recomençar per què?, per tornar a fer el ridícul i perjudicar encara més el país que se suposa tant estima. I és quan sento als nostres dirigents dir que tot ho fan pel seu país, m'entra el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Suïssa o Andorra. David Madí, al seu recent llibre Merèixer la victòria, diu que els catalans haurien de desencadenar un procés de reconciliació amb el seu futur, més enllà de les polítiques concretes o circumstàncies dels homes polítics i de les seves legítimes ambicions. No sembla un mal consell. Per començar, si Rufián vol citar Manu Chao ho podria fer amb la frase original, molt més suggeridora: “Pròxima estació: esperança”. I marta Rovira baixar del burro, deixar de somiar truites i tocar de peus a terra. Recomençar, diu la fugada, per a què?, per tornar-la a cagar...
I ara amb el "cantamañanas" Lluis Llach presidint l'ANC, ens ficaran l'estaca pel cul.
Si noi, només faltava aquest pájaru per acabar d'esvalotar el galliner. La Gallina ha dit que si.
Antes miraba y escuchaba,ahora ninguna de las dos cosas.Que aprendan de Andalucía y de Madrid,sin tanto jaleo,son dos comunidades que progresan,con más libertad e independencia que Cataluña.Moreno,con su sonrisa ,ni caso a lo que diga Sánchez.Ayuso,igual.
Que alegría para el fútbol, el partido de ayer,cómo disfruté. La mejor medicina.
Saludos
Y que potra tienen los merengues, en la primera parte del Dortmund tuvo seis ocasiones claras de gol, poste incluido, y el Madrid ni una, pero, el Madrid es el Madrid, y a la primera que tuvo metió el primer gol, y ahí se acabó el partido. Lo bueno de estos partidos en los que no te va nada, es que los disfrutas mucho más.
Saludos.
“recomençar”, perquè les formacions i entitats independentistes tornin a caminar de la mà i aconseguir un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat..."
Su mantra para seguir viviendo del cuento.
Les importa un carajal el éxodo jamás vuelto de las empresas, las seís del IBEX no han vuelto, el problema de la sanidad y los sanitarios -no hay-, en Cataluña, el paro estructural que nunca ha bajado del 11%...
Ellos a lo suyo. Ayer se innauguró la feria del Libro en Madrid. Una fiesta de una semana, aquí ha muerto, siendo esta, Barcelona, la capital, otrora, de las editoriales en España.
Vamos perdiendo pistonada, es el hecho, pero "ho tornarem a fer".
En fin...
Salut
Tornaran a fer... el ridícul i el pocapena.
Salut.
És trist que per una "cabezonada", o que, per la seva "il·lusió", no vegin que no és factible, almenys en l'actualitat. És que no veuen la negació europea a donar el beneplàcit d'una independència dins del mateix estat europeu? Què no s'adonen que ara és impossible? Que no ho permetrà cap nació, ni França, ni Itàlia, ni Alemanya, ni Grècia, tots amb problemes similars dins del seu país.
És clar que ho saben, Francesc, no són ximples, ni il·lusos, el que succeeix és que viuen d'això perquè es viu bé a costa de l'erari, sinó, quina empresa hagués contractat Rufián, i sota quins paràmetres professionals?
És el que em fot, que ho saben, només volen anar tirant de la rifeta, i se'ls en refot el país, la pàtria, el sumsum i el corda.
Lo que veo ,es que los equipos alemanes,salen arrolladores. Si no meten,se cansan y pierden fuelle en la segunda parte.Lo peor que si le meten un gol,pierden confianza y están agotados.
Saludos
Lo del Madrid en la Champions es como el día de la marmota. O como dice Iker Jiménez, un fenómeno paranormal.