A PROPÒSIT DE L'EDATISME

Serà cosa de l'edat, però cada cop m'agrada més la gent amb bones maneres, la que no va per la vida gastant les seves energies a intentar aparentar una superioritat moral que mai no ha posseït. Per això, encara que hi ha poques possibilitats que jo voti el seu partit, confesso la meva simpatia per Xavier Trias, algú que fa que l'expressió senyor de Barcelona tingui tot el seu sentit. Trias ha deixat el càrrec a l'ajuntament, perquè està cansat de la política i també per raons d'edat. I a partir d'aquí entraríem en l'edatisme. 

El terme edatisme va ser introduït pel gerontòleg Robert N. Butler el 1969, i el va aplicar a la discriminació de les persones per motius d'edat. La mirada estava posada a la gent gran, però de vegades també la joventut és víctima de discriminació. No accés a un lloc de treball per manca d'experiència, recels davant de la mala premsa dedicada a nois i noies. Tot i això, no hi ha dubte que els que majoritàriament pateixen l'edatisme són els que van camí de l'ancianitat. Un efecte capaç d'induir que la gent gran es desvaloritzi a si mateixa, que menyspreï la suma d'anys, l'experiència. Quan es considera que només la joventut és un valor són les clíniques de cirurgia estètica, les fàbriques de cosmètics i els gimnasos els que fan agost. Hi ha un edatisme col·lateral basat en les dificultats que pateix la gent gran pel que fa a utilitzar les noves tecnologies. Però també hi ha edatismes expressos, com el provocat pel sistema bancari tancant oficines, obligant a comunicar-se en línia, a caminar lluny a la recerca d'una agència, desposseint de bancs algunes poblacions. Es produeix, per altra banda, una visió negativa en donar per fet que els treballadors madurs condueixen a la competència entre generacions, obviant factors autènticament decisius.  La digitalització, la robòtica, la intel·ligència artificial absorbeixen progressivament llocs de treball, no n'hi haurà per a tots els aspirants, de qualsevol edat. Yuval Noah Harari, l'autor de Sapiens, utilitza un terrible qualificatiu per a la massiva classe sense feina. En diu classe inútil, ja que l'economia ja no la necessita. I és que s'ha passat de venerar l'edat avançada a menysprear-la. Menyspreu del que puguin oferir i ensenyar la gent gran. A la societat tecnològica ja no serveixen, és la joventut la que els ha d'ensinistrar. Tot i això, l'edatisme no és unilateral, així ho demostra el mercat de treball. Els joves també ho pateixen, per la competència d'artefactes cada cop més intel·ligents i, a més, perdurables. I és que abans, el saber i l'experiència estaven en mans de la gent gran; però actualment s'han canviat els papers, l'experiència s'ha perdut sobrepassada per la tecnologia, el coneixement s'està esvaint i la gent gran ha perdut autoritat i s'ha perdut enmig de la velocitat a què es mouen les noves tecnologies. I els joves? Els joves són cada cop més vells. Per cert, la decisió de Biden de renunciar a la candidatura a la Presidència dels Estats Units no és edatisme, és deteriorament cognitiu prematur.