En el fons fosc de la meva ànima, invisibles, forces desconegudes travaven una batalla en què el meu ésser era el terra, i tot jo tremolava amb l'embat desconegut. Fernando Pessoa.

Gaza representa els pobles pobres del planeta, els desheretats, els espoliats i explotats i després demonitzats, menyspreats i considerats d'un sol ús. La política d'extermini només és un model. Gaza no és només Gaza. Martiritzada i indomable, també és un símbol universal. Representa el món colonitzat. L'immigrant, l'oprimit, la dona, l'indi, el negre. El tracte que Gaza rebi és el mateix que rebrem els altres. “Gaza és el primer experiment per considerar-nos tots d'un sol ús”: frase de Gustavo Petro, replicada pel polític i escriptor grec Yanis Varoufakis. El genocidi a Gaza ha polaritzat la humanitat. D'una banda, creix globalment una consciència solidària i anticolonialista derivada del suport al poble palestí. D'altra banda, en contraposició i lligades als interessos d'Israel, s'afermen la intolerància, la xenofòbia, la islamofòbia i la posada en pràctica de mètodes extrems d'espoliació, invasió i extermini. Lligades als interessos d'Israel, es refermen la intolerància, la xenofòbia, la islamofòbia i la posada en pràctica de mètodes extrems d'espoliació.

Davant els horrors de la Segona Guerra Mundial, l'escriptor George Bataille va tenir una visió. Bataille va veure la Terra projectada a l'espai com una dona que crida amb el cap en flames. La imatge es desplega avui davant dels nostres ulls. Som testimonis del genocidi: aquesta serà la nostra empremta generacional.

La tolerància i la complicitat amb els crims de guerra d'Israel empeny Occident cap a l'abisme de l'inhumà. En permetre's a si mateix el que li ha tolerat a Israel, Occident assumirà la guerra com a mitjà i l'espoliació com a fi. No hi haurà iracúndia ni salvatgisme que no consideri lícits i no utilitzi en benefici propi.

La tolerància i la complicitat amb els crims de guerra d'Israel empeny Occident cap a l'abisme de l'inhumà. Nens trossejats; dones cremades vives; pobles condemnats a la set i la gana; tortura de presoners; nounats destinats a morir; violació de tot asil, sigui escola, hospital o camp de refugiats. Ni tan sols el Bosco, a la seva més delirant pintura de l'infern, va arribar a imaginar el que diàriament apareix avui en pantalla. Desautoritzant i menyspreant l'ONU, els Drets Humans, les organitzacions d'ajuda humanitària o els alts Tribunals Internacionals, i ja lliures del pes de l'ètica, del respecte i de la compassió, els imperis antics i l'imperi recent s'aniran convertint en maquinàries rabioses, desencadenades.

La distòpia occidental es va forjant i treu el cap. Podria predir-se que, així com la caiguda de Constantinoble va marcar la ruïna de l'Imperi Bizantí, de la mateixa manera, el genocidi de Gaza segella la fi de la civilització occidental.

L'Imperi no assumeix passivament la crisi irreversible. Abans de perdre la seva hegemonia, voldrà arrossegar en la caiguda la resta de la humanitat. A mesura que veu qüestionats els seus privilegis, els defensa a mossegades cada cop més brutals. Implementa mesures draconianes contra la immigració, com arrabassar els nens als seus pares i retenir-los en gàbies. O com l'oprobiós asil offshore, que consisteix a aturar contingents d'indocumentats per deportar-los cap a zones desèrtiques i inhòspites del planeta, on els esperen l'aïllament, la inanició i la mort.

Davant d'una devastadora crisi ambiental, els països rics perfeccionen l'art del saqueig. Omplint els seus rebosts a costa de la resta del món. S'atrinxeren en fronteres militaritzades i acumulen arsenal. Aixequen economies internes basades en la indústria armamentista: desenvolupament al servei de la mort; tecnologia de punta per a l'Harmagedon; laboratoris farmacèutics, no en funció de la salut, sinó de les armes biològiques; bombes tàctiques i estratègiques; míssils hipersònics. Joguines atòmiques i altra parafernàlia de destrucció massiva.

Gaza representa els pobles pobres del planeta, els desheretats, els espoliats i explotats i després demonitzats, menyspreats i considerats d'un sol ús. La política d'extermini dissenyada per a Gaza només és un model. Un experiment del qual es pretén aplicar, i ja s'està aplicant, a les masses de migrants, les races no blanques, les religions no cristianes. Una Gaza alliberada trencaria la seqüència automàtica de la fatalitat. Simbolitzaria l'enterrament del vell ordre i l'accés a un espai de possibilitats enlluernadores i inesperades. Un miracle secular. - Laura Restrepo/Pedro Saboulard a ctxt.es