L'escriptora i acadèmica japonesa-nord-americana Erica Benner fa classes a Berlín i acaba de publicar en espanyol el llibre 'Aventures en democràcia', una mirada crítica i optimista centrada en la responsabilitat ciutadana. El llibre de Benner no és un altre llibre sobre la crisi de la democràcia occidental. La filòsofa i professora universitària ofereix un viatge que passa pel Japó, Hongria, Regne Unit, Polònia, Estats Units i Geòrgia en què barreja dubtes personals amb la història de les arrels democràtiques a l'antiga Grècia i els reptes actuals de la democràcia moderna nascuda fa gairebé 250 anys (explica per què va ser als Estats Units i no a Anglaterra). Benner, que ha fet classes a les universitats d'Oxford, Yale i la London School of Economics, va néixer al Japó de pares nord-americans i viu des de fa més de dues dècades a Berlín, però el seu esperit nòmada reflecteix els dilemes de la democràcia des d'una perspectiva molt variada. El seu llibre, acabat de publicar a Espanya per Editorial Crítica, es diu 'Aventuras en democràcia' i el títol, idea del seu editor, reflecteix bé el seu intent d'escriure un assaig que entretingui i fins i tot diverteixi.
L'entrevista que ha concedit al diario.es és més llarga, però n'he recopilat un fragment en què parla de com hauria de ser la democràcia al segle XXI, que Feijóo i altres líders polítics haurien de llegir, a veure si actuaven així honestament i de manera políticament correcta. No com ahir que va Feijóo a Grècia i mentre lloa la gestió dels grecs amb la immigració, critica la del Govern Espanyol, per què potser no s'ha adonat que és el Govern del SEU país.
Un altre dels grans assumptes del llibre és la desigualtat econòmica. Fins a quin punt és una amenaça per a la democràcia?
És el problema més gran. És una cosa que vaig sentir molt jove sense saber res d'economia, simplement anant a visitar la casa de la meva mare a Louisiana. I venint del Japó, mai no havia vist desigualtat tan gran. Després vaig començar a connectar-ho amb el fet que hi ha tantes persones excloses sigui per raça, origen social o simplement mala sort d'un sistema de mercat econòmic hipercompetitiu.
Això òbviament distorsionarà la democràcia, perquè el punt bàsic de la democràcia no és només protegir la llibertat de cada individu, cosa que significa que pots fer el que vulguis. El punt bàsic de la democràcia és intentar unir les persones, que compartim l'espai i el poder fins i tot quan no estiguem d'acord de manera sostenible en el temps, no només en el moment.
I si hi ha desigualtats enormes per les quals les persones que tenen més poder no tenen contacte amb ningú més, aleshores falta el sentit de responsabilitat mútua i és fàcil que oblidin que hi ha un ampli espai que les sosté. Tots hauríem d'ajudar a sostenir-nos entre nosaltres. Quan això desapareix, la gent se sent molt més atreta pels partits polítics que protesten contra el sistema, que és sobre allò que es basa gran part de l'extrema dreta.
El punt bàsic de la democràcia no és només protegir la llibertat de cada individu, cosa que significa que pots fer el que vulguis. El punt bàsic de la democràcia és intentar unir les persones, que compartim l'espai i el poder, fins i tot quan no estiguem d'acord de manera sostenible en el temps, no només en el moment.
No crec que sigui realista buscar la igualtat alhora en una societat gran, dinàmica, de persones lliures. Això es remunta a les ciutats més petites de l'antiga Atenes. I encara veiem els mateixos patrons, fins i tot en societats petites i homogènies. Com va dir Maquiavel, hi haurà algunes persones que obtindran molt més que altres i moltes vegades voldran dominar els altres perquè en tenen molt més. I després n'hi haurà d'altres que no voldran ser dominades i reaccionaran davant de qui exercir el control.
La manera com els éssers humans treballen junts té desequilibris. I per això la democràcia és un sistema que a la seva arrel intenta aconseguir un equilibri sabent sempre que serà imperfecte. Si pensem que la democràcia ha d'aconseguir un equilibri perfecte i després arreglar-lo com una màquina, aleshores no tornarà a moure's, llevat que algú faci una cosa molt dolenta i corrupta. Això és ingenu. Però moltes persones a l'era moderna han operat amb una idea automàtica de la democràcia en què es configura la maquinària, s'estableixen les institucions i una constitució, amb una societat que no sigui desigual de manera cridanera, i després ja funciona sola. Però no, no es gestiona sola. Has de tenir persones molt compromeses no només amb la idea de mantenir intactes les institucions, sinó també l'equilibri a la societat, fins i tot quan són elles les que podrien estar perdent una mica. Potser heu de pagar més impostos perquè ets més ric que jo. Però si no tens ningú que vulgui fer això, aleshores la democràcia és morta. La democràcia necessita persones compromeses. I això significa l'equilibri. Moltes persones a l'era moderna han operat amb una idea automàtica de la democràcia en què es configura la maquinària, s'estableixen les institucions i una constitució, amb una societat que no sigui desigual de manera molt cridanera, i després ja funciona sola. Però no, no es gestiona sola. Has de tenir persones molt compromeses no només amb la idea de mantenir intactes les institucions, sinó també l'equilibri a la societat.
Com vostè diu, alguns problemes ja eren a l'arrel de la creació de la democràcia antiga a Grècia. Parlem més d'això per què passa als Estats Units ara o hi ha una crisi més específica d'aquests temps?
La globalització significa que molts mercats estan poc regulats, cosa que acaba beneficiant-ne alguns molt més que altres. La globalització està impulsada en gran manera pels Estats Units. Recorda l'antiga Atenes, que també era hegemònica, però com més gran es feia, més complaents es tornaven els atenesos sobre lidiar amb els seus propis problemes. Es van enamorar de la imatge de si mateixos com els millors, els més grans i els més lliures. Van deixar de buscar el seu propi equilibri dins d'Atenes, però també es van excedir en termes de tractar de dominar altres ciutats en una guerra que va resultar a la crisi de la democràcia atenesa. També crec que algunes idees modernes han causat alguns problemes a la democràcia. La idea de democràcia unida amb el progrés, perquè la gent es torna complaent en pensar que si tenim bones institucions democràtiques, som poderosos i la nostra gent sembla estar relativament bé, aleshores tot anirà per bon camí. Això condueix a la manca d'autocrítica, necessària per a la salut de la democràcia.
La entrada es larga, es para leerla con calma. Tiene razón que lo que nosotros entendemos por democracia tiene poco que ver con la Gracia clásica, de aquello hace dos mil años muy largos, y era para poblaciones donde no se superaban los cinco mil habitantes (había muchas que habitaban más, pero en las Polis -159-, era lo común).
Hoy ha hablado Illa, un discurso muy positivo. Los emigrantes son de aquí y tenemos que darles educación y que se comprometan, es que la cosa va por ese camino, cada vez menos niños, y cada vez más envejecidos, y falta personal en servicios, mecánica y campo, ¡ostias si nos pusiéramos a darles formación profesional nada más llegaran¡, eso, y una base de idioma y cultura general y a FP y mano de obra joven, eficiente y agradecida.
Salut
L'entrada es molt més llarga i toca més temes, pero per llegir-la a eldiario.es has d'estar subscrit. He volgut ressaltar aquesta part perqué la trobo molt interessant, Potser Illa ha llegit Benner, o simplement, com ella, aplica el sentit comú a la seva activitat política.
La desigualdad económica, el subdesarrollo, el analfabetismo, la carencia de salud, el hambre, el hundimiento poblacional ante catástrofes naturales que no se corrigen, etc. , todos esos rostros de los cuatro jinetes que son más, no puede favorecer nunca la democracia. Esta solo se da en naciones en ascenso y mejora social, en las ricas, y aun y todo ya vemos cómo se las gastan los neofascistas para evitar que ni los países de supuesto desarrollo puedan asegurarla.
Sin olvidar la responsabilidad de las sociedades occidentales en este subdesarrollo, analfabetismo, la carencia de salud, el hambre, el hundimiento poblacional, que también sería bueno reconocerlo.
Esta señora no tiene queenseñarme nada, los que vivimos una dictadura y ahora una democracia, sabemos la diferencia. Al final, con tanto criticarla parece que se añora otros tiempos. Siempre está el modelo a gusto de cada uno, más social o más liberal. La realidad es que Japón tiene un gran problema con su moneda. Que USA,, lo tiene con su enorme deuda pública. El problema nuestro es Sánchez y Montero, regalando dinero,, que no tiene.
Saludos
No creo que pretenda enseñarte nada, ni creo te conozca, ha escrito un libro en el que opina sobre como cree que debería de moverse y actuar la democracia en nuestro tiempo. La deuda pública no es un problema, no se paga nunca, solo, en el mejor de los casos, se pagan los intereses, y en el caso de USA, cuya deuda pública está mayoritariamente en manos de China, es una garantía de no agresión a medio plazo. Lo mismo sucede aquí, donde no se regala nada, se condona y en algunos casos, como Catalunya y Valencia, lo que se debía de parte se condona, y aun así no se repara todo lo que se debía, piensa que en el caso de Catalunya, 8000 millones al año, (reconocidos por el propio Pp) que por 40 años, es mucho más dinero del que se le condonará por parte de Sánchez y Montero, aunque yo creo que quien condona es el Gobierno de España.
Saludos.
Realmente tú crees que la cosa funciona así,de que esto es infinito,de que nunca se paga,de que sólo hay que preocuparse de los intereses.Seria jauja.Si Alemania se enfadara con Sánchez ( es un decir,rompería el equilibrio), pusiera a la venta parte de los bonos (deuda) españoles,cobraríamos la pensión en papelitos con la foto de Sánchez.
Es el modelo argentino,papel moneda en constante devaluación. Pero cómo es posible que no hay consecuencias, si ya tuvimos un ejemplo en Grecia en los tiempos de Zapatero. Lo único que estoy seguro, que diga lo que diga y prometa a Junts,es que no hará nada que no le guste a Alemania,que se pase de la raya.Menos mal
Saludos
Mira en esta cuestión, Montero es más responsable que Sánchez, con todos sus gritos
Alemania empieza a ser un outsider irrelevante, solo hay que fijarse en como está evolucionando. ¿Dime una deuda pública de algún país que se haya pagado?, yo no recuerdo ninguna, y si algunas que se han condonado.
Saludos.
Montero es la voz de su amo, su responsabilidad es relativa, y sus aspavientos son porque es muy temperamental, a mí me gusta, es profesional y sabe al lado de quien tiene que estar.
Esperemos que Montero no sea la Solbes de Zapatero, pare a Sánchez antes de que tengan que pararlo externamente.
Claro que se paga la deuda, con emisión de nueva deuda. Si compras una letra del tesoro, te devolverán el dinero ,con la emisión de otra letra y así sucesivamente.Todo tiene un limite y este lo marca el Banco Central Europeo,donde pinta mucho el Banco de Alemania.
Todo lo que está sucediendo, es nuevo, nunca se habían endeudado los paises tanto.De aquí el interés por el Bitcoin.
Aunque la Roma antigua, cayó y todo el sistema con ella,por lo mismo.En aquel caso,porque se iba mezclando la moneda oro,con cobre cada vez más. Era con lo que se pagaba a las tropas bárbaras que sostenían el sistema, no eran tontos y dijeron para cobrar en cobre me quedo con el banco y se acabó Roma.
Saludos.
A veces pienso que esto de comentar, debería ser de pago.
Prefiero leer el libro de la Sra. Erica, que seguramente, a mí, sí me enseña algo.
Que uno no va sobrado de conocimientos, menos los relacionados con la democracia, que me parece que sigue siendo lo más parecido a dios. Todo el mundo habla de ella, muchos creen en ella, es su esperanza y consuelo, pero solo han oído hablar de ella. Como a dios, solo la han visto en imágenes.
falta "antes" cuando digo prefiero leer el libro...
Si que ha de ser interessant, m'he llegit tota l'entrevista a el diario.es i toca altres temes com l'Alemanya actual, Xina i més situacions d'actualitat. Pensa que nosaltres més que viure en democràcia vivim en Idiocràcia.
Salut
Pero la nueva deuda se vende, no se paga, la compra el mismo que ya tiene deuda tuya, y así en bucle hasta el infinito y más allá. Fíjate en la incongruencia, a Sánchez solo le puede parar Puigdemont, y ojo, que este cree a pies juntillas en la fábula de la rana y el escorpión.
Saludos.
Tienes toda la razón, como partido de centro derecha, como hizo el avi Pujol con Felipe, lo paro y le dio clases de economía y banca. Pero me parece que Puchi esta en otra onda, una lástima se ve un buen hombre.
Saludos
Yo diría que Puigdemont es, como decimos en catalán, 'un murri', pero está a años luz de Pujol en todos los sentidos.