L'escriptora i acadèmica japonesa-nord-americana Erica Benner fa classes a Berlín i acaba de publicar en espanyol el llibre 'Aventures en democràcia', una mirada crítica i optimista centrada en la responsabilitat ciutadana. El llibre de Benner no és un altre llibre  sobre la crisi de la democràcia occidental. La filòsofa i professora universitària ofereix un viatge que passa pel Japó, Hongria, Regne Unit, Polònia, Estats Units i Geòrgia en què barreja dubtes personals amb la història de les arrels democràtiques a l'antiga Grècia i els reptes actuals de la democràcia moderna nascuda fa gairebé 250 anys (explica per què va ser als Estats Units i no a Anglaterra). Benner, que ha fet classes a les universitats d'Oxford, Yale i la London School of Economics, va néixer al Japó de pares nord-americans i viu des de fa més de dues dècades a Berlín, però el seu esperit nòmada reflecteix els dilemes de la democràcia des d'una perspectiva molt variada. El seu llibre, acabat de publicar a Espanya per Editorial Crítica, es diu 'Aventuras en democràcia' i el títol, idea del seu editor, reflecteix bé el seu intent d'escriure un assaig que entretingui i fins i tot diverteixi. 

L'entrevista que ha concedit al diario.es és més llarga, però n'he recopilat un fragment en què parla de com hauria de ser la democràcia al segle XXI, que Feijóo i altres líders polítics haurien de llegir, a veure si actuaven així honestament i de manera políticament correcta. No com ahir que va Feijóo a Grècia i mentre lloa la gestió dels grecs amb la immigració, critica la del Govern Espanyol, per què potser no s'ha adonat que és el Govern del SEU país.

Un altre dels grans assumptes del llibre és la desigualtat econòmica. Fins a quin punt és una amenaça per a la democràcia?

És el problema més gran. És una cosa que vaig sentir molt jove sense saber res d'economia, simplement anant a visitar la casa de la meva mare a Louisiana. I venint del Japó, mai no havia vist desigualtat tan gran. Després vaig començar a connectar-ho amb el fet que hi ha tantes persones excloses sigui per raça, origen social o simplement mala sort d'un sistema de mercat econòmic hipercompetitiu.
Això òbviament distorsionarà la democràcia, perquè el punt bàsic de la democràcia no és només protegir la llibertat de cada individu, cosa que significa que pots fer el que vulguis. El punt bàsic de la democràcia és intentar unir les persones, que compartim l'espai i el poder fins i tot quan no estiguem d'acord de manera sostenible en el temps, no només en el moment.
I si hi ha desigualtats enormes per les quals les persones que tenen més poder no tenen contacte amb ningú més, aleshores falta el sentit de responsabilitat mútua i és fàcil que oblidin que hi ha un ampli espai que les sosté. Tots hauríem d'ajudar a sostenir-nos entre nosaltres. Quan això desapareix, la gent se sent molt més atreta pels partits polítics que protesten contra el sistema, que és sobre allò que es basa gran part de l'extrema dreta.

El punt bàsic de la democràcia no és només protegir la llibertat de cada individu, cosa que significa que pots fer el que vulguis. El punt bàsic de la democràcia és intentar unir les persones, que compartim l'espai i el poder, fins i tot quan no estiguem d'acord de manera sostenible en el temps, no només en el moment.

No crec que sigui realista buscar la igualtat alhora en una societat gran, dinàmica, de persones lliures. Això es remunta a les ciutats més petites de l'antiga Atenes. I encara veiem els mateixos patrons, fins i tot en societats petites i homogènies. Com va dir Maquiavel, hi haurà algunes persones que obtindran molt més que altres i moltes vegades voldran dominar els altres perquè en tenen molt més. I després n'hi haurà d'altres que no voldran ser dominades i reaccionaran davant de qui exercir el control.

La manera com els éssers humans treballen junts té desequilibris. I per això la democràcia és un sistema que a la seva arrel intenta aconseguir un equilibri sabent sempre que serà imperfecte. Si pensem que la democràcia ha d'aconseguir un equilibri perfecte i després arreglar-lo com una màquina, aleshores no tornarà a moure's, llevat que algú faci una cosa molt dolenta i corrupta. Això és ingenu. Però moltes persones a l'era moderna han operat amb una idea automàtica de la democràcia en què es configura la maquinària, s'estableixen les institucions i una constitució, amb una societat que no sigui desigual de manera cridanera, i després ja funciona sola. Però no, no es gestiona sola. Has de tenir persones molt compromeses no només amb la idea de mantenir intactes les institucions, sinó també l'equilibri a la societat, fins i tot quan són elles les que podrien estar perdent una mica. Potser heu de pagar més impostos perquè ets més ric que jo. Però si no tens ningú que vulgui fer això, aleshores la democràcia és morta. La democràcia necessita persones compromeses. I això significa l'equilibri. Moltes persones a l'era moderna han operat amb una idea automàtica de la democràcia en què es configura la maquinària, s'estableixen les institucions i una constitució, amb una societat que no sigui desigual de manera molt cridanera, i després ja funciona sola. Però no, no es gestiona sola. Has de tenir persones molt compromeses no només amb la idea de mantenir intactes les institucions, sinó també l'equilibri a la societat.

Com vostè diu, alguns problemes ja eren a l'arrel de la creació de la democràcia antiga a Grècia. Parlem més d'això per què passa als Estats Units ara o hi ha una crisi més específica d'aquests temps?


La globalització significa que molts mercats estan poc regulats, cosa que acaba beneficiant-ne alguns molt més que altres. La globalització està impulsada en gran manera pels Estats Units. Recorda l'antiga Atenes, que també era hegemònica, però com més gran es feia, més complaents es tornaven els atenesos sobre lidiar amb els seus propis problemes. Es van enamorar de la imatge de si mateixos com els millors, els més grans i els més lliures. Van deixar de buscar el seu propi equilibri dins d'Atenes, però també es van excedir en termes de tractar de dominar altres ciutats en una guerra que va resultar a la crisi de la democràcia atenesa. També crec que algunes idees modernes han causat alguns problemes a la democràcia. La idea de democràcia unida amb el progrés, perquè la gent es torna complaent en pensar que si tenim bones institucions democràtiques, som poderosos i la nostra gent sembla estar relativament bé, aleshores tot anirà per bon camí. Això condueix a la manca d'autocrítica, necessària per a la salut de la democràcia.