CATALUNYA ENS ROBA

És possible que la culpa la tingui Francesc Pujols, el més dalinià dels filòsofs. Potser la lideresa ha llegit el llibre Concepte general de la ciència catalana o simplement ha vist la referència a Wikipedia, on es recorda que aquest pensador va escriure que arribarà un dia en què els catalans tindran totes les despeses pagades “i pensant-ho bé més valdrà la pena ser català que milionari”. Només així es pot entendre que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya, dediqués uns retrets fora de lloc als catalans en la intervenció de l'estat de la regió de Madrid. 

Sí, ja entenc que un parell de calbots als ciutadans de Catalunya, encara que no vinguin a tomb, té més rendibilitat que els bons de l'Estat. Però en uns moments en què el pati està tranquil al nord-est, enredar és donar arguments als que enyoren excitacions passades. 

La presidenta del DF madrileny va retreure a “la burgesia nacionalista catalana” que es beneficia a costa de la recaptació de les famílies madrilenyes gràcies al pacte econòmic oferit pel Govern espanyol a ERC. I això ho va dir el dia que anunciava una nova rebaixa fiscal als habitants de la seva comunitat per valor de 180 milions.  

Encara no se sap en què consistirà la millora del finançament català i ja es va permetre escalfar el personal amb el Catalunya ens roba. No crec que ho digués de debò, ja que els catalans no lliguen precisament els gossos amb llonganisses. Una dada l'hauria de fer més prudent: un de cada tres nens catalans es troba en situació de pobresa, segons Save the Children.  Fa anys que els governs catalans demanen un millor tracte fiscal, perquè la solidaritat hauria de començar per un mateix. Ayuso va advertir que Madrid no pagarà els privilegis del secessionisme, quan els madrilenys són els que paguen menys impostos, gràcies a l'efecte de capitalitat i al fet d'haver-se convertit en una aspiradora de recursos de la resta.  La política hauria de ser més curosa amb els arguments i entendre que no s'hi val tot. Tranquils, no arribarà el dia que els catalans ho tinguin tot pagat, encara que aquests hagin avançat tants diners per a l'equilibri territorial que, com a mínim, mereixerien una mica més de respecte.  - Màrius Carol a la vanguardia. 

Fuig de Sánchez i de les drogues és l'últim missatge de la líderesa. Tot és meravellós a Madrid, mentre que Espanya està a punt de morir, va anunciar Díaz Ayuso en el debat de l'estat de la regió, que inclou un refregit de promeses fetes abans, un avís que les drogues són molt dolentes i una manera de provocar a les feministes. Ja sé que Madrid meravellós i Espanya a punt de morir són dues idees difícils d'absorbir de manera simultània, però ella sempre ha pensat que la coherència està sobrevalorada.  Ella és així, i fa bona la frase: "piensa el ladrón que son todos de su misma condición".