LA NOVA SAVIESA

El Govern ha aprovat un procediment d'actuació contra les conegudes com a 'fake news' mitjançant el qual monitoritzarà la informació i podrà sol·licitar la col·laboració dels mitjans de comunicació per perseguir-la. Genís Roca a la vanguardia.

La informació és poder, i així ha estat sempre. En molts episodis de la nostra història, la diferència entre una victòria o una derrota ha depès de la informació. Si aconsegueix desxifrar el codi secret de la màquina Enigma i així poder accedir als missatges de l'enemic, o filtrar informació falsa i fer-li creure que el desembarcament serà per Calais en lloc de Normandia. El control i la gestió de la informació sempre han estat claus per a qualsevol objectiu i, en concret, per a l'exercici del poder. Com apunta el sempre brillant i pessimista Yuval Noah Harari, en els règims dictatorials la informació flueix principalment de dalt a baix i es dificulta que circuli de manera descontrolada o fins i tot entre iguals, mentre que a les societats democràtiques es permet i promou que la informació flueixi en múltiples sentits –llibertat de premsa, llibertat d'expressió, lleis de transparència…– o almenys així hauria de ser, perquè la informació és poder i, per tant, desperta instints baixos i males pràctiques. El cas Pegasus és un exemple de com el desig d'informació pot anar més enllà del que és legal en un Estat democràtic, i les fake news són un altre exemple de com els poders polítics i econòmics poden corrompre la informació per despistar ja no l'enemic, sinó també a la població.És paradoxal que en ple desenvolupament de la societat de la informació ja no siguem capaços de discriminar quina informació és certa i quina no. Potser sempre havíem viscut enganyats, però mai no havíem estat tan desinformats. Com diuen els especialistes en crisis humanitàries, quan es pateix una inundació, cal preservar les fonts d'aigua potable. Quan tot és aigua, la supervivència depèn de poder preservar-ne la bona. Passa el mateix amb la informació: la supervivència dependrà d'aconseguir preservar les fonts. Abans la informació era poder, però ara no sempre. Ara només tens poder si tens accés a un flux constant de bona informació. És a dir, no n'hi ha prou de tenir la informació de fa uns dies, necessites tenir-la actualitzada. I no serveix de res tenir gaire informació, sinó que necessites tenir-ne la bona. Així que cal posar el focus a les fonts, i, per tant, tornen els editors. Quina és la teva font per descobrir nous intèrprets de jazz? Quina és la teva font per tenir opinió del conflicte al Pròxim Orient? Quina és la teva font per analitzar els moviments de la competència al teu sector? Quina és la teva font per entendre el problema de l’habitatge a Espanya? En uns casos serà un mitjà de comunicació, en altres una conversa amb una amiga davant una cervesa, en altres un desconegut a Twitter. No serveix per res llegir molt, col·leccionar subscripcions, atendre múltiples canals o estar sempre en línia. La quantitat és una nosa. La nova saviesa és recuperar el criteri de saber a qui escoltar. Si et prens quelcom seriosament, tria bé a qui fas cas. Menys és més.