Hem arribat a un punt d'estulticia dins la nostra societat que hi ha coses que no es poden dir, llevat que vulguis que et titllin d'homòfob, racista o qualsevol altre adjectiu despectiu. Vivim en la societat que se l'agafa amb paper de fumar mentre mira, això si, cap l'altra banda en tot el que no li convé, és allo de que el que no veig no existeix i per tant no és un problema. Una mica com quan els nens petits s'amaguen en un racó de la pared i es tapen els ulls dient: casa, i  creuen que estàn sans i estalvis.
Explico això perquè aquest mati quan tornava de donar una volta amb la bicicleta, m'he aturat a comprar el cupó de l'once a M. davant meu hi havia una gitana que no s'aclaraba amb el número premiat d'ahir, i M ha deduit que no sabia llegir, lo qual semblava el més raonable. M és cega, i el comentari que m'ha fet quan li he dit que era una gitana, ha estat el recurrent. Ja m'ho ha semblat, però no tots els gitanos són dolents,ep! l'altre dia un em va ajudar a travessar el carrer, i em va dir. 'Me gusta mucho ayudar a la gente, pero como soy gitano, muchos no quieren que les ayude'. Li he contestat que era possible que la gitana fos analfabeta, i no pas beneita per això, i que estaba bé que un altre gitano l'ajudés, que en el món gitano hi ha de tot, gent bona i gent dolenta com diu el tio Manolo. Però, ai el maleït però, el primer que he pensat quan m'ha dit que un gitano l'havia ajudat a travessar el carrer, ha estat, ¡compte amb la bossa M. Ho sento!, però no ho he pogut evitar, i és que els prejudicis són els prejudicis, i per aixó és bo que alguns mitjans com en aquest cas el diario punto.es, desmenteixi un noticia falsa sobre els gitanos, perque els prejudicis vers els gitanos i son...

Les dades desmenteixen els prejudicis: només el 29% dels gitanos amb dret rep l'ingrés mínim vital.

 Potser ho heu sentit o fins i tot pensat. Que “els gitanos viuen de la renda mínima vital (IMT)” o “ajuda”. Com molts altres prejudicis, especialment els que apunten a minories, tenen un fort impacte en la societat, però no s'adapten a la realitat. Així ho va destacar dijous la professora d'economia Sara de la Rica, directora de la Fundació ISEAK, que va presentar un estudi sobre l'abast dels beneficis contra la pobresa en aquesta comunitat, encarregat per la Fundació Secretariado Gitano. El principal resultat: IMV arriba només al 29% dels gitanos que tenen dret a rebre ajuda. De fet, l'IMV arriba a menys de la població gitana elegible per a l'ajuda que el que passa a la societat en general. "L'IMV arriba només al 29% de la població total de gitanes potencialment beneficiaris que compleixen els requisits, enfront del 35% de la població general en exclusió social segons l'estimació proporcionada en el segon informe de l'AIREF", indica l'informe. - Laura Olias a eldiario.es