El PP de Sabadell presentarà una moció al ple del pròxim 28 d’octubre una moció per exigir al Govern municipal millores substancials en matèria de seguretat. “Si atenem els últims baròmetres sobre els temes que ens preocupen com a veïns de la nostra ciutat, la seguretat ha escalat fins a situar-se als primers llocs de preocupació. És innegable que la sensació d’inseguretat s’ha instal·lat a l’estat d’ànim dels sabadellencs“, sosté la formació en un comunicat.
Per això, el partit vol obrir un diàleg amb l’executiu, “que sembla més preocupat per recaptar diners mitjançant impostos per poder pagar la festa de Nadal que per millorar la vida dels nostres veïns”, expressen.
Així, la moció té tres eixos principals: millorar la inversió en infraestructura de seguretat mitjançant la instal·lació de càmeres i inversions a l’equip que porta la Policia Municipal; millorar els plans de seguretat, amb més patrullatge i obrir espais de diàleg amb els veïns i associacions; i lluitar contra la multireincidència amb mesures que vagin encarades a penalitzar els delinqüents en la concessió d’ajudes socials.
La regidora del partit, Cuca Santos, veu crucial que s’abordi la qüestió amb urgència: “els nostres veïns tenen por de ser assaltats en qualsevol moment o deixar la casa sola”, declara. En la mateixa línia, Daniel Serrano, coordinador de Seguretat del Grup Municipal del partit, insisteix a atacar la multireincidència.
Ai senyor, senyor, Déu de cels i terra, que no pateixi la Cuca, que l'última o penúltima de les preocupacions dels ciutadans de Sabadell és la por de ser assaltats, llevat de si és per l'augment dels impostos de l'Ajuntament de la vila. Poques ciutats hi ha arreu tan segures com Sabadell, però això a la Cuca li és igual, està molt en la línia pepera que intenta imposar el seu relat, lluny de la realitat, en la realitat paral·lela de Matrix, en la que viu immers el PP.
Dit això, us deixo una anècdota personal amb el Jutjat de Sabadell, que per cert ha recuperat la T perduda. La història és de 2015, y 'el dicente' us l'explica tal qual va succeir en aquell moment:
El que vaig a explicar tot i ser surrealista és real, i m'ha succeït aquest mati als Jutjats de Sabadel, els que varen perdre la T del rètol de la façana fa tres o quatre anys i encara no l'han substituit (Sort que en queda l'empremta) i els que han protagonitzat la rocambolesca història que us explicaré a continuació i que mostra com funciona el personal de seguretat del país.
A l'entrada dels Jutjats o JUJATS per la T que falta, hi ha un escàner de l'any de la picor i una safateta blanca on dipositar els estris que portis al damunt: mòbil, claus, cartera, etc i en el meu cas, a banda d'això, duia la meva màquina Cànon de retratar que sempre m'acompanya. Les claus s'han quedat a la butxaca de la jaqueta i l'escàner, ineficient igual que el de seguretat no se n'ha adonat.
Aleshores, quan ja havia passat sota l'escàner el de seguretat, un senyor alt i panxut, en un perfecte castellà m'ha dit que la màquina de retratar no la podia entrar...
- Per? he preguntat
- Por motivos de seguridad, ha estat la seva contesta....
I he hagut de deixar-la a la senyora que estava de seguretat amb ell. El mòbil l'he pogut entrar sense cap mena de problema, i és que potser el senyor de seguretat i la seva ajudanta no saben que els mòbils també fan fotos, o segurament la normativa de no deixar entrar máquinafotos deu ser anterior als mòbils, i en aquest sentit encara no han pres la decisió (seria fantàstic) d'obligar a deixar els mòbils a l'entrada a tots els visitants.
A banda, no he pogut fer la gestió atès el sistema informàtic dels Jutjats no funcionava, com els Jutjats, com la seguretat, com tot en aquest desastre de país. Però la història no acaba aquí, l'endemà tot es va aclarir:
"No feu cas del que us vaig dir ahir sobre el control de seguretat dels Jutjats de Sabadell, tot s'ha aclarit avui quan hi he tornat - per cert, ja funcionava el sistema informàtic -. El motiu que s'impedeixi el pas a una màquina de retratar i, en canvi, a un mòbil no, és tan senzill, com que les instruccions que tenen els de seguretat són de no deixar entrar màquines de retratar per raons de seguretat, es veu que la normativa és antiga i encara no han rebut instruccions sobre que fer amb els mòbils, com a molt si et veuen fent fotos amb aquest poden avisar als mossos d'esquadra, car els de seguretat sense una ordre judicial no te'l poden prendre.
Això vol dir que si no hi ha una ordre expressa d'aturar a un senyor que entri amb un bazooka als jutjats, en principi aquest pot passar sense cap problema pel control de seguretat, suposo......, de fet és lògic, les ordres són les ordres i les normes s'han de complir i respectar, que per això els de seguretat són funcionaris eficients que segueixen fil per randa les instruccions que se'ls hi donen.
Aquestes coses passen; m'explicava el meu germà petit que quan feia la mili, en un pati hi havia un soldat fent guàrdia al costat d'un banc, i ningú sabia per què, i el soldat canviava, però sempre n'hi havia un de guàrdia al costat del solitari banc. Un dia, un tinent jove encuriosit va voler esbrinar el perquè de tot plegat, però ningú sabia res, fins que finalment va trobar a un sergent xusqueru que li va aclarir el misteri.
Deu anys enrere aquest banc el varen pintar o repintar i per què ningú s'hi asseies algun 'alto mando' va donar l'ordre de posar-hi al costat un soldat per fer guàrdia i que ningú s'hi embrutés, i com l'ordre no es va revocar, deu anys més tard continuava havent-hi un soldat de guàrdia cada dia dels 365 dies de l'any". Bon cap de setmana.
Lo que se invierte en seguridad es rentable,es poco,nos beneficia sobretodo a los mayores .
ResponEliminaEstá lloviendo, pero los campos de fútbol actuales tienen buen drenaje,así que tenemos un día de tele,con series y deporte.Pobre Español,incapaz de meter un gol a un Sevilla en mal momento.
Hoy tengo chato,con buena salsa,bacalao y anchoas.Su escarola.
Saludos
Lo del Español entra dentro de lo previsto, con lo que tienen poco más pueden hacer, es un equipo de segunda división, como Las Palmas.
ResponEliminaEn cuanto al otro partido, creo que hoy vamos a sufrir mucho, a no ser que Flick cambie el sistema, Cruijff lo hacia cuando iba al Bernabeu. Aquí, la Arguiñana dice que hoy tocan fideos a la cazuela con costilla ibérica.
Saludos.
Um,buen gusto,esta semana tengo programado chipirones con fideos,pero me has dado una buena idea,con las costillas,que son muy gustosas,lo comentaré con la otra parte,mientras discutimos jugadas
EliminaSaludos
En cuanto al otro partido, creo que hoy vamos a sufrir mucho, a no ser que Flick cambie el sistema
EliminaEm sembla, jo diria, penso, que no has estat molt encertat
El diagnòstic era el correcte, el que no va estar encertat va ser Mbappe, com ja vaig pronosticar al seu dia que era un mal fitxatge. El sistema de Flick és molt perillós, s'ha de ser molt precís, i al llarg de la temporada cada vegada costarà més de mantenir, sobretot perquè els equips contraris els hi jugaran d'una altra manera.
EliminaI el Girona pa cuando?
Salut.
Buen provecho. Mejor comentar que discutir, las jugadas.
ResponEliminaSaludos.
jaja ! vaya Arguiñanos estáis hechos! q os aproveche ; ) Antes de nada mil gracias FRANCESC, me temo q por ahora no voy a contestar allí, más q nada porque si me pongo sé q inundaré el blog y no quiero más inundaciones, ahora q poco a poco empiezo a secarme por evaporación .. ella se fue dulcemente, dormidita y sin enterarse, así q estoy segura q está feliz y en paz...pronto, con su ayuda, estaré igual, otra cosa, nunca serás un extraño para mí, estaremos lejos físicamente, pero siempre cerca de pensamiento ..y aunque siempre vuelvo, una vez tardé caso cinco años en hacerlo ...y por último ...vaya ciruelos los del juzgado, aunq les ganan los militares jajaja la rigidez mental tiene estás cosas ...eso de pensar cada vez se lleva menos ... otra vez gracias, de corazón, un abrazo muy muy fuerte y feliz finde con fideos...; )
ResponEliminaGracias, una pérdida siempre es dura de superar, es cuestión de dejar pasar el tiempo, aunque, acuérdate de lo de la foto en mis imágenes.
ResponEliminaBuen finde, ¡un abrazo!
En el Ejercito, supongo que lo sabes, siempre tiene que haber culpables. Si no es una persona es una instalación, en Burgos se murió un ciudadano de Canarias en una garita de frio y como no habia culpable y al frio no se le puede arrestar se arrestó a la garita, que jamas se volvio a utilizar.
ResponEliminaLa inseguridad es una percepción, los delitos no.
Donde yo vivo, todavía, se vive muy tranquilo, yo tengo un sistema de Seguridad infalible llamado F.B.I. siglas de Fidela Burgos Investigation, es mi vecina de enfrente de la calle "la Fidela". Esta alerta de cualquier cosa y me cobra menos que Securitadire.
Un saludo.
En el barrio teníamos a Anita, la de la librería, pero se nos murió. Ahora no hay nadie, pero este es un barrio muy tranquilo.
EliminaSaludos
jajaja ...ay DANIEL ( ya q estás aquí mil gracias tb a ti, por tus palabras música y ese cariño q tanto te cuesta mostrar ; ) Lo de mi madre aunq doloroso y sorpresivo por lo rápido q fue, era esperado , en enero cumplía 94 años , y hacía seis q era ella mi niña en lugar de yo ser la suya ...lo de mi padre fue como lo del tuyo , sun hoy lo recuerdo como mi primer y afortunadamente único drama personal , tardé años en ser capaz de hablar de él sin romperme entera, no tenía ni 60 años , era todo para mí, mi padre, mi amigo, mi referente, todo..la persona q más he admirado y querido ...en fin, esto no tuvo nada q ver afortunadamente porque aquello casi me cuesta una enfermedad...lo dicho gracias otra vez...el caso es q me fui...y yo lo q quería preguntarte FRSNCESC es a qué fotos te refieres ??? más besos y abrazos para todos !!!
ResponEliminaLo comentaba en tu bloc ayer, guardo una foto de mi padre en mis imágenes, así le veo cada día, es una manera de mantenerlo vivo en el recuerdo.
ResponElimina¡Un abrazo!
María te acompaño en el sentimiento ,por lo unida que estabas a tu madre, es grande. Que Dios la tenga en su Gloria.
ResponEliminaSaludos.
Muchas gracias CAR RES, ah! no me daba cuenta FRANCESC, yo no necesito foto y eso que mi memoria es de pez, mi padre hace más de 20 años que falleció y aunque no soy capaz de ver su cara veo perfectamente su sonrisa, recuerdo mejor los gestos que los rasgos, a mi madre la veo perfectamente gestos y cara, son y serán siempre inolvidables.
ResponEliminaUn abrazo muy fuerte para los dos!