Miguel Tellado, el portaveu parlamentari del PP, es va enfilar a esRadio, quan li van preguntar per l'escassa viabilitat de la querella presentada contra el PSOE per suposat finançament il·legal, a partir d'una retallada de premsa. Ho va justificar fent referència a la proclama de l'expresident José María Aznar que “qui pugui fer que faci”.  La declaració de Tallada era tan crua que va depassar el llistó de la correcció política quan va dir: “La nostra obligació en aquests moments és fer fora Sánchez del Govern com més aviat millor i ho farem amb tots els mitjans al nostre abast. I si els mitjans són judicials, també ho farem. Creiem que Sánchez és una amenaça per a la democràcia i la nostra obligació és fer-lo fora al més aviat possible”. Poc després, la Fiscalia Anticorrupció, que investiga el cas Koldo, va rebutjar la querella del PP contra el PSOE pel suposat finançament il·legal. L'assumpte és ara a la taula del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz que haurà de resoldre si prospera o no. Les manifestacions del portaveu popular són tan sinceres que incomoden. Potser val tot en política? Tellado és el flagell del PP, el fuet contra el PSOE. Alberto Núñez Feijóo va portar al ferrolà de Galícia i l'execrable homenet en la batussa madrilenya se sent com peix a l'aigua.

Els populars descarten la moció de censura perquè són conscients que avui la perdrien. Però han aconseguit desplaçar el focus del cas Koldo a Ferraz, amb el relat de les borses de diners que ningú no s'atribueix. Els conservadors lluiten agosaradament perquè el cas Koldo es converteixi en el cas Sánchez, a costa del que sigui, i per això posaran “tots els mitjans al seu abast”. Però no tot és lícit, tot i que la presumpció d'innocència fa temps que en aquest país val el mateix que un dècim no premiat de loteria. I això és un maltractament a la democràcia. 

De fet, el dia que el PP va començar a judicialitzar la política li va clavar una estocada mortal a la democràcia espanyola, però això els és igual a un grup d'idiotes que expliquen la història plens d'ira i fúria, i no precisament shakespeariana, més aviat Berlanguiana.