La memòria és com una biblioteca que permet ordenar els records per temes. I cada vegada que repasso l’apartat del terrorisme se m’acumula la feina. Hi ha imatges que em porten a Euskadi, per exemple, si penso en els més de 500 quilòmetres que ens vam empassar per obrir el Telenotícies des d’Ermua, quan encara somiàvem que Miguel Ángel Blanco no acabaria assassinat. O el neguit l’endemà de la bomba contra Fernando Buesa i el seu escorta; "nosaltres no canviarem res", em va etzibar un dirigent nacionalista, després de les primeres esbroncades que havia hagut de sentir el lehendakari Ibarretxe. Altres records es queden a Catalunya. I aquí apareixen Hipercor, la casa quarter de Vic... o el cop de l’atemptat que va acabar amb la vida d’Ernest Lluch, només parcialment compensat per la manifestació de protesta gegant a Barcelona. I em venen flaixos d’aquesta mateixa memòria a Madrid, a Sevilla, a Saragossa, a València...
He hagut de proclamar, com tants altres periodistes, que el final d’ETA era la notícia que algun dia m’agradaria donar. Però la vam acabar donant. Tampoc oblidaré mai la fortalesa que ens va transmetre, a través de la ràdio, la filla d’Isaías Carrasco, molt allunyada de les mel·líflues paraules d’un capitost abertzale al qual un dia vaig haver gairebé de cridar perquè em mirés als ulls quan estàvem parlant d’ETA. I he llegit Patria. I he plorat amb Maixabel. I sé que som molts, moltíssims, els que compartim memòria i sentiments. Per això resulta tan indigna la baralla de barri que ens han regalat aquesta setmana, amb les víctimes dolgudes i estupefactes a primera fila. La (ultra) dreta d’aquest país s’ha radicalitzat, sembla que sense remei. I l’esquerra que (encara) governa no ha tingut el coratge per fer pedagogia, defensant que la justícia no pot ser venjativa. Ni tan sols amb els terroristes. Això no va d’errors en la votació, ni d’estratagemes parlamentaries. Perquè convalidar-los els anys de presó que hagin complert en un altre país no és regalar-los res. És continuar demostrant que som molt millors que ells. - Carles Francino a elperiodico.es/cat/
Francino es una buena persona, no me cabe duda, y tiene todo el derecho a pensar como desee, porque lo hace sin maldad, sin doble sentido y creo, para no sacar tajada, lo ha demostrado en varias ocasiones. Evidentemente, y dejémonos de composturas, no estoy a su altura. Me cuesta mucho perdonar, tanto como olvidarme de aquel que alguna vez me ha hecho un favor, que no han sido pocos.
ResponEliminasalut
S'ha de perdonar, i per damunt de tot, aplicar la llei, que és el que està fent el Govern.
EliminaLa democracia, de ninguna manera puede ser vengativa.
ResponEliminaCada vez que paso por la casa de Ernest, tengo un recuerdo, a la persona buena que fue. Recuerdo ese día trágico, en el instituto ,en la sala de profes a la hora de entrada, todo eran caras tristes y lloros. Pero hay que seguir.
Saludos.
El asesinato de Lluch fue un grave error, por innecesario, aunque todos lo son, este lo fue más. Hay que seguir - dices - claro, y aplicar la ley Europea en este caso, que es lo que está haciendo el Gobierno.
ResponEliminaSucefe que ujn hombre mata a su mujer y le caen seis o siete años como mucho, mata a un político y le caen 30 años-Tampoco es normal y es un menosprecio a la figura de tu mujer, un agravio.
Saludos.
Me temo que hay (incluso entre familiares de víctimas) quien confunde justicia con venganza. No tengo ni idea de qué clase de personas son en la actualidad los presos, pero aun así, estoy muy de acuerdo con lo que hace el gobierno.
ResponEliminaEntre els presoners hi ha una mica de tot. I en algun cas con Marimar Blanco, aquesta venjança es transforma en un odi visceral, que es pot entendre però no comprendre.
ResponEliminaSalut.