Vivim dies de gran exageració, de desconcert. Les desgràcies són reals i molt doloroses, però hi són, i això no és exageració. Hi ha centenars de cadàvers a València, milers de persones que s'han quedat sense res, un panorama desolador que per més que ho intentem no podem concebre, només intuir. I com que ni les coses es resolen amb la diligència que voldríem, ni les autoritats expliquen clarament a què és deguda aquesta manca de diligència, concloem que Espanya és la vergonya d'Europa, i no és així, ni Espanya ni Valencià, només ho és la deixadesa de Mazón.

Com que les exageracions són aviat substituïdes per altres exageracions, el que queda és el to, mentre el contingut varia. L'exageració acaba avorrint l'espectador, davant la desesperació dels ciutadans enrabiats, desemparats, menyspreats. I a sobre hi ha la visita Reial i Presidencial d'ahir. Era oportuna o inoportuna?. De fet, és igual, si hi van són criticats per anar-hi i si no hi van són també criticats per no anar-hi. Comentava ahir que sorprenentment només va resultar agredit Pedro Sánchez, i ja sabem per qui, no es podia saber que seria el grup Revuelta, un grupuscle d'extrema dreta que a més se'n vanten al seu Chat

I després vindrà el problema real, a mitjà i llarg termini, aquestes poblacions que han quedat arrasades com Paiporta, Sedaví o Aldaia, cal reconstruir-les o desconstruir-les?, perquè, de què servirà reconstruir si el barranc del Poyo, o altres, dels que no se sap d'aquí a quant de temps les tornarà a arrasar una altra vegada. Cal ser inconscient per no veure-ho, màxime quan en aquest cas, fer el correcte (deconstruir) en una zona NO INUNDABLE, surt més barat que reconstruir en una zona INUNDABLE, i més útil. 

A la Creu Alta ens acaba d'arribar l'alarma, a penes plou, i no estem en zona inundable, si envien alarmes cada vegada que caiguin quatre gotes, la gent acabarà no fent-los cas, i el fotut és el que el dia en què en comptes de quatre gotes en caiguin  mil, aquell dia no sonarà l'alarma. Piove porco governo, no piove porco governo.