La recent cimera antiavortista celebrada al Senat, organitzada per Network for Values ​​i recolzada pel PP, ha revifat la polèmica sobre el paper de les institucions públiques en debats ideològics. La cimera, centrada en la defensa del creacionisme i l'oposició a l'avortament, va comptar amb la participació de l'exministre Jaime Mayor Oreja, que va qualificar la lluita pel dret a la vida com a "fonamental" per al món occidental. La seva postura, que contrasta amb la teoria de l'evolució, va ser durament criticada tant per sectors del Govern com per col·lectius socials, que van denunciar l'acte com a excloent i contrari a la igualtat. 
Però, que és el creacionisme?,us preguntareu tot preguntant-vos-ho: El creacionisme, estimats i estimades, és un corrent de pensament que sosté que l'univers i la vida van ser creats per un ésser diví o sobrenatural, en contraposició a les explicacions científiques com l'evolució. El creacionisme es basa en la creença que un ésser diví, generalment identificat com Déu en les religions abrahàmiques (cristianisme, judaisme i islam), és el creador de l'univers i de tota forma de vida. Els creacionistes solen interpretar els textos religiosos, com la Bíblia, de manera literal, especialment els relats de la creació trobats al llibre del Gènesi. Però aquesta teoria teòrica no es tan senzilla, hi ha diversos tipus de creacionistes, a saber:
1.- Creacionisme Jove de la Terra: Aquest enfocament sosté que l'univers, la Terra i tota la vida van ser creats per Déu en sis dies literals de 24 hores, fa uns pocs milers d'anys, aproximadament entre 6,000 i 10,000 anys enrere.
2.-  Creacionisme Vell de la Terra: Accepta que la Terra i l'univers tenen milers de milions d'anys, com indica la ciència, però sosté que Déu va intervenir directament en la creació de la vida en diversos punts al llarg d'aquest temps.
3.- Disseny Intel·ligent: Proposa que certes característiques de l'univers i dels éssers vius són millor explicades per una causa intel·ligent, no especificada, en lloc de processos evolutius naturals com la selecció natural. Tot i que evita esmentar explícitament Déu, implica una força dissenyadora.
El creacionisme argumenta que certs sistemes biològics són massa complexos per haver evolucionat a partir de precursors més simples a través de la selecció natural. Exemples citats inclouen l'ull humà i el flagel bacterià. Es reafirmen en que l'existència de fòssils i el registre geològic són millor explicats per esdeveniments catastròfics, com el Diluvi Universal narrat a la Bíblia, que per processos lents i graduals.  Argumenten que la vida no pot sorgir de manera espontània a partir de matèria no vivent, i que la complexitat i organització de la vida indiquen un disseny intencional. La falta d'evidència Científica és palesa: Els crítics sostenen que el creacionisme no es basa en evidència empírica i no segueix el mètode científic, sinó que es fonamenta en la fe i la interpretació religiosa, i xoca amb la incompatibilitat amb la Teoria de l'Evolució: La gran majoria de la comunitat científica recolza la teoria de l'evolució com la millor explicació per la diversitat de la vida a la Terra, basada en una àmplia gamma d'evidències fòssils, genètiques i biològiques.
El creacionisme continua sent una creença àmpliament defensada en diverses comunitats religioses d'arreu del món. No obstant això, en l'àmbit científic i educatiu, la teoria de l'evolució continua sent l'explicació més acceptada i recolzada per la diversitat de la vida i els processos de desenvolupament de l'univers. Bàsicament i emprant el sentit comú, un simple mortal es pregunta: ¿Calia crear tot un univers que sembla és infinit per ocupar només una ínfima part d'aquest en una boleta minúscula?. Crec que al Creador, o creadora (no en sabem del sexe de l'arquitecte/a) a banda de maldestre se'l podria acusar de malversació desmesurada de cabals públics.

Només la fe ens pot fer creure en tota aquesta 'misse en scène', i ja sabem que la fe a banda de que no mou muntanyes, no convenç a una gran majoria d'homínids i homínides. Però, sempre queda en el fons un dubte producte de l'educació cristiana que hem rebut des de petits, com ho reflectia Voltaire: L’univers m’embarrasse et je ne puis songer que cette horloge existe et n’ait pas d’horloger. O com sàviament es preguntava Eugenio, ¿que hi ha algú més?