La desglobalització és un fenomen que implica una reducció de la interdependència econòmica i política entre els països. És un tema vell del debat sobre el comerç. El comerç millora la situació dels països, però alguns treballadors i empreses hi surten perdent. No és una conseqüència accidental; el comerç implica produir on és més barat fer-ho, cosa que significa que alguns productors nacionals, que són més cars, es veuran perjudicats.

Sabem que el comerç no és l'única font de pèrdua d'ocupació, ni tan sols la principal. Tot i això, és més fàcil identificar l'origen de les pèrdues i atribuir la responsabilitat quan procedeix de l'augment de les importacions o de la deslocalització d'empreses a altres països.

Per què és tan pertinent avui aquest argument? Una raó és el fracàs general de les mesures destinades a ajudar els treballadors que perden la feina a conseqüència del comerç. Una altra raó és que és més fàcil identificar el culpable de la desocupació quan es pot assenyalar un país concret —com va passar amb el «xoc xinès»—. Estimacions fiables suggereixen que les pèrdues brutes d'ocupació resultants de la creixent competència de les importacions xineses durant el període 1999-2011 van ser de l'ordre de 2 a 2,4 milions i, atesa la distribució d'aquestes pèrdues als diferents Estats, probablement van conduir a la victòria electoral de Donald Trump el 2016. Un altre exemple són els agricultors francesos, que es mobilitzen contra les importacions agrícoles més barates de Polònia i Hongria culpant les regles de la Unió Europea.

Aquí teniu una anàlisi d'alguns dels principals pros i contres de la desglobalització:

Pros de la Desglobalització

  • Enfortiment d'economies locals: La desglobalització pot incentivar el desenvolupament d'indústries i negocis locals, cosa que pot reduir la dependència de les importacions i fomentar l'autosuficiència.
  • Reducció de Vulnerabilitats: menor interdependència econòmica pot protegir els països de les crisis financeres globals, ja que els impactes d'aquestes crisis poden ser menys severs si una economia està menys integrada globalment.
  • Protecció d'Ocupació Local: La desglobalització pot protegir llocs de treball en sectors que han estat desplaçats per la competència internacional, promovent l'ocupació local i preservant habilitats i coneixements específics d'una regió.
  • Menor Desigualtat: La producció i el consum local poden reduir la desigualtat econòmica, ja que els beneficis i els recursos es distribueixen més equitativament dins del país.
  • Sobirania Nacional: Els països poden tenir més control sobre les seves polítiques econòmiques i socials sense haver d'ajustar constantment les seves normatives per complir acords internacionals.

Contres de la Desglobalització

  • Pèrdua d'economies d'escala: La desglobalització pot reduir l'eficiència econòmica en limitar l'accés a mercats més grans i a economies d'escala que gaudeixen les empreses en un entorn globalitzat.
  • Augment de Costos: Produir béns en l'àmbit local pot ser més car que importar, cosa que pot donar com a resultat majors preus per als consumidors i menor competitivitat en l'àmbit internacional.
  • Menor Innovació i Diversitat Tecnològica: La col·laboració internacional fomenta la innovació i la transferència de tecnologia. Sense aquesta cooperació, els avenços científics i tecnològics es poden alentir.
  • Impacte en el comerç internacional: La desglobalització pot reduir el comerç internacional, afectant negativament països que depenen de les exportacions per al seu creixement econòmic.
  • Conflictes Polítics: Menor integració econòmica i política pot augmentar les tensions i els conflictes entre països, ja que la cooperació global disminueix i la competència per recursos s'intensifica.

En conclusió, La desglobalització presenta tant oportunitats com desafiaments. Mentre pot enfortir economies locals i reduir vulnerabilitats, també pot augmentar els costos i limitar la innovació. És essencial considerar aquests factors amb cura en avaluar l'impacte potencial de la desglobalització a l'economia global i a les societats.