Evita el perill que encara ha d'arribar - Yoga Sutras


La gent està tan convençuda que no podem assolir la pau que s'ha convertit en una broma. Algú guanya un concurs de bellesa, i la broma és que vol la pau mundial. I tothom riu. Ningú no creu en la pau. És una idea bonica. Però res més: només una idea de velleta encantadora. Sense sentit. Perquè mai no passarà. I vivim en aquest lloc espantós i creiem que ha de ser així.

Però i si ens equivoquem? Sabem que en un ésser humà, quan creix la consciència —quan s'incrementa la llum de la unitat— les coses negatives es comencen a esvair. En aquest individu es veu cada cop més intel·ligència, més creativitat, més dita, i la negativitat s'allunya alhora que emana influència positiva cap al món. Per tant, seria meravellós que hi hagués molta, moltíssima gent que medités. Tot i que sense ells, els grups reduïts que mediten també poden marcar una gran diferència.

Dins tots nosaltres hi ha un camp d'unitat. Sempre hi ha estat. És il·limitat, infinit i etern. És aquest nivell de vida que mai no va tenir un principi. És i serà per sempre. I es pot estimular. A l'ésser humà, l'estimulació d'aquest camp condueix a la il·luminació: al ple ple de l'individu. Al món, el resultat d'estimular la unitat mitjançant un grup pacificador seria la veritable pau mundial. Per acabar, m'agradaria dir: estimo profundament el cinema; adoro pescar idees i m'encanta meditar. M'entusiasma estimular la unitat. I crec que l'estimulació de la unitat comporta una vida millor. Potser la il·luminació encara queda lluny, però es diu que quan camines cap a la llum, a cada pas que fas, les coses brillen més. Per mi, cada dia és millor. I crec que estimular la unitat al món portarà la pau a aquesta terra. Així que: pau per a tothom. 

Que tothom sigui feliç. Que tothom estigui lliure de malalties. Que hi hagi bons auspicis per tot arreu. Que ningú no conegui el patiment. Pau. David Lynch - 2006