"Texas ara és nostre, entra dins de la cara i sagrada designació del nostre País". Era el 1845 i el periodista nord-americà John O'Sullivan escrivia aquestes paraules com a part d'una columna que va titular “Annexió”.
Havien passat pocs dies des que el Congrés de la República de Texas -un país de cortíssima vida, del 1836 al 1845- aprovava unir-se als Estats Units i O'Sullivan celebrava la incorporació d'aquest vast territori com a part d'un designi diví. Altres nacions han emprès una interferència hostil contra nosaltres, amb l'objecte declarat de frustrar la nostra política i obstaculitzar el nostre poder, limitant la nostra grandesa i frenant el compliment del nostre destí manifest d'estendre'ns pel continent assignat per la Providència per al lliure desenvolupament dels nostres milions que es multipliquen anualment”, va continuar O'Sullivan.
Texas, que havia estat domini espanyol i després va ser part de Mèxic després de la seva independència, es va anar poblant cada cop més amb nord-americans que creuaven la frontera encoratjats pel govern del seu país. Quan Mèxic va adoptar una reforma constitucional que deixava enrere un Estat federal per passar a ser un centralista el 1836, els texans van decidir independitzar-se per la força primer i formar part dels EUA després. Aquesta no era la primera vegada que els EUA creixien en superfície des de les inicials 13 colònies britàniques sobre la costa est d'Amèrica del Nord que van declarar la seva independència el 1776. Però O'Sullivan va posar en paraules la idea que prevalia als EUA: tenien un destí manifest encomanat per Déu per expandir el seu territori.
I aquest destí manifest s'explicava per un altre concepte fundacional arrelat en aquesta societat: l'anomenat “excepcionalisme nord-americà”, una idea de poble superior als altres, elegit per Déu. Aquesta convicció va continuar a l'imaginari col·lectiu nord-americà durant dècades, i es va veure reflectida en nombroses polítiques impulsades des de Washington. Aquesta doctrina està tan incorporada en el pensament nord-americà que la candidata demòcrata a la presidència, Kamala Harris, la va expressar en el seu discurs davant la Convenció Nacional Demòcrata a l'agost. “En nom de tots aquells la història dels quals només es podria escriure en la nació més gran a la Terra, accepto la seva nominació per ser presidenta dels Estats Units d'Amèrica”, va dir la candidata.
I ahir a la cerimònia de possessió Trump també es va referir al destí manifest: “La història de la nostra nació és plena d'històries d'homes i dones valentes que van donar tot el que tenien per convertir els EUA en la nació més gran de la història del món. Houston, tenim un problema.