GOVERNANTS TENYITS DE FILOSOFÍA

No es lliurarà l'espècie humana dels seus mals fins que la classe dels qui filosofen amb rectitud i veritat no arribi al poder polític o que la classe dels qui governen a les ciutats no es dediqui realment, per algun designi diví, a filosofar”. Aquest text pertany a la Carta VII de Plató, del segle IV a. C.

És impossible no veure paral·lelismes amb el nostre temps. Si Plató escrivís avui, tindria material de sobres: discursos grandiloqüents sobre la “regeneració democràtica” que no són sinó maniobres descarnades per mantenir-se al poder; un president que, en lloc de buscar grans consensos, sembra la discòrdia a la societat espanyola; i debats públics on la veritat importa menys que el darrer trending topic. El pensador continua parlant-nos des del segle IV a.C., al segle XXI, però seguim sense parar-hi atenció. En el fons, no només descriu Siracusa, ens descriu a nosaltres: una societat on el soroll substitueix el diàleg, el poder continua sent tan opac com aleshores i l'únic que importa, com va dir l'encara fiscal general de l'Estat, “és guanyar el relat”. És impossible no veure paral·lelismes amb el nostre temps. Si Plató escrivís avui, tindria material de sobres: discursos grandiloqüents sobre la “regeneració democràtica” que no són sinó maniobres descarnades per mantenir-se al poder; un president que, en lloc de buscar grans consensos, sembra la discòrdia a la societat espanyola; i debats públics on la veritat importa menys que el darrer trending topic. Plató descriu amb ironia els governants que “es tenyeixen de filosofia”, que usen la cultura com un vernís superficial que no transforma, només aparenta. La seva bona intenció per actuar buscant el bé comú va ser impotent davant de la set de poder dels governants. La calúmnia i la mentida com a armes (alguns es creuen que això de les fake news és recent) i “la ceguesa d'un poble que no vol ser governat per lleis, sinó satisfer les seves baixes passions” es van imposar davant dels anhels i els esforços de Plató.

Ahir va prendre possessió Donald Trump com a president dels EUA. És el que passa quan no es fa una bona política, que triomfen els perillosos populismes. Això em recorda l'escena final de 'El planeta dels simis' en què Charlton Heston, en comprendre el que ha passat, davant l'estàtua de la Llibertat semienterrada a la platja, crida desesperat: “Maleïts, ho heu destruit tot!”. Resultarà que la veritable història d'amor platònic, és a dir, quelcom impossible d'assolir, era, en realitat, la bona política.