El que espanta de Trump, un líder amb poques conviccions democràtiques que no detecta contrapoders, és que pugui representar la normalitat; els satèl·lits d'extrema dreta que beuen del trumpisme fa temps que estan en òrbita. "La por és una cosa bona. La por porta a prendre mesures". Steve Bannon, artífex del primer mandat de Donald Trump, va entendre què havia de despertar al poble nord-americà per sacsejar el Partit Republicà i irrompre a la Casa Blanca. Va ser la substància grisa que va fabricar el trumpisme i la seva caixa de ressonància a escala internacional, fruita madura també a Europa, on l'extrema dreta va prenent posicions a rebuf de l'huracà que representa el retorn consumat de Trump. El terreny de joc definit per Trump és propici per trencar consensos, desprendre's de llegats llargament treballats i articular amenaces. I és el que ha començat a fer: laminació de l'obra de Joe Biden, estocada a l'agenda verda, anuncis de guerra a les polítiques de diversitat -amb les persones trans al punt de mira-, setge als drets adquirits per migrants i menyspreu per les enteses globals, amb l'adéu a espais de treball compartits com l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
El que espanta de Trump és constatar que sent que pot actuar amb impunitat. I, certament, encara no han aparegut els contrapesos dins dels Estats Units que podrien frenar-lo. De la cerimònia al Capitoli, amb el poder tecnològic fent-li acte de reverència, en queda el regust d'un president encoratjat, més perillós que en el primer mandat. I ho és perquè el moment l?acompanya i els fonaments del joc democràtic estan erosionats. La por és que el que representa Trump sigui la normalitat.
El que espanta de Trump, és que és l'únic polític que compleix rigorosament les seves promeses electorals, - cosa que la resta es incapaç de fere- encara que aquestes primeses no ens agradin, i això hi ha 70 milions de nord-americans que ho han comprat, sobretot perque Trump els ha dit tot el que volien y necessitaven escoltar.